Signa contra la supressió de la Història de la Filosofia com a obligatòria a 2n de Batxillerat
Pla d’actuació de la REF contra la LOMCE
Iniciativas de la REF en respuesta a la LOMCE
Desde la Comisión de Enseñanza Secundaria de la REF os agradecemos sinceramente vuestra preocupación, vuestro apoyo y vuestras propuestas. Las últimas noticias parecen indicar que tenemos algo de tiempo para intentar influir y cambiar las cosas, pero no hay que pararse; hay que diseñar un plan para intervenir de modo constante y lo más eficaz posible. Por ello, hemos recogido lo aportado por todos y hemos diseñado un plan de actuación que, por el momento, incluye lo siguiente:
1. Lo primero es lograr la entrevista con representantes del Ministerio. Como sabéis, entregamos hace unos días una carta para reivindicar la Ética, e incluimos rápidamente una mención a la Historia de la Filosofía solicitando una entrevista urgente. Nuestra intención es pedir explicaciones por habernos engañado en septiembre diciendo que la presencia de la Filosofía en Bachillerato estaba garantizada al menos en los términos actuales, y exigir que al menos siga habiendo tres materias de Filosofía obligatorias en los tres últimos cursos de la enseñanza secundaria. Defenderemos con absoluta prioridad la Historia de la Filosofía de segundo de Bachillerato.
2. Vamos a introducir una mención a la Historia de la Filosofía de segundo en la misma página web que hemos preparado para recoger firmas de apoyo a la Ética. Las entregaremos en el Ministerio. Acabamos de crear también una página de facebook para recoger propuestas, informar y coordinar acciones: se llama Por la enseñanza de la Filosofía y la educación pública.
3. Vamos a pedir a los filósofos que tienen acceso a los medios de comunicación que difundan nuestras reivindicaciones. No dejéis de contactar con todos con aquellos a los que tengáis acceso. También está al alcance de todos escribir “cartas al director” y enviar información a periódicos de internet accesibles.
4. Enviaremos una nota de prensa a los medios de comunicación y también la colgaremos en las webs.
5. He pedido a los demás coordinadores de Historia de la Filosofía de las universidades de Madrid que la comisión de coordinación envíe una carta a los vicerrectores que nos nombraron, a la Consejería de Educación de la Comunidad y al Ministerio defendiendo la asignatura y quejándonos por el desprecio del trabajo que realizamos. Os ruego que pidáis a los coordinadores de las demás comunidades autónomas que hagan lo mismo.
6. Informaremos de la situación a las asociaciones y asambleas de estudiantes de las Facultades de Filosofía para pedir su apoyo y su compromiso con nuestras acciones.
7. Pediremos a la Conferencia Española de Decanatos de Filosofía, integrada en la REF, que se pronuncie y pida también una entrevista al Ministro.
8. Algunos compañeros proponen que nos neguemos a firmar actas a fin de curso. También creo que sería eficaz negarnos a participar en los tribunales de las pruebas de acceso a la universidad. No obstante, estas acciones tienen sentido si son seguidas por una inmensa mayoría, y por este motivo creo que debemos guardarlas en reserva hasta comprobar cómo resultan las anteriores; no hay por qué tomar una decisión al respecto, además, hasta que vaya acercándose el fin de curso.
9. Deberíamos preparar alguna acción simbólica que tenga cierta repercusión. Pero de eso no puedo informaros por este medio, al menos de momento.
10. También podemos pedir el apoyo de las Juntas de Facultad de Filosofía, de los Departamentos universitarios de Filosofía y de los claustros de los centros de secundaria. Todos ellos podrían enviar cartas al Ministerio, a las Consejerías de Educación y a la prensa. Cada carta debería también exponerse en los tablones de anuncios de cada centro.
11. Deberíamos enviar cartas desde las diferentes asociaciones, claustros e instituciones a las que podamos unir a esta tarea. Habría que enviarlas al Ministerio, a las Consejerías de Educación y a los grupos políticos del Congreso y de cada parlamento autonómico.
12. Con carácter inmediato, dentro de unos días, se presentará a los medios un manifiesto en el paraninfo de la Facultad de Filosofía de la Complutense, en defensa de la enseñanza pública. Lo leerá probablemente Federico Mayor Zaragoza. Pediré que en su discurso haga una mención específica de nuestro problema. Por supuesto, estáis invitados a llenar el salón de actos en esa fecha.
13. Quizá, a medio plazo, deberíamos aprovechar esta oportunidad para reflexionar sobre qué queremos conseguir con la enseñanza de la Filosofía y cómo lo hacemos. Las jornadas de abril -que está preparando la Comisión Permanente de la REF- tratarán sin duda de esto, pero quizá incluso deberíamos organizar algo más amplio para consensuar una propuesta de renovación de nuestros programas y nuestro modo de trabajo.
Permitidme que os pida colaboración también para estas actividades (podéis confirmarme con un correo si os podéis encargar de alguna):
En cualquier caso, todo esto es un primer plan, seguimos recogiendo propuestas y seguiremos informando. Y en las jornadas de abril tendremos ocasión de fijar posturas específicas de la REF sobre todos estos temas.
Gracias de nuevo y saludos.
Fernando Rampérez y la Comisión de Enseñanza Secundaria de la REF
fernandoramperez@gmail.com
Retallades a l’ensenyament de la Filosofia a la LOMCE 2
L’ensenyament de la filosofia està en perill! Així de clar! La nova versió de l’esborrany de la “llei” Wert” elimina la obligatorietat de la Història de la Filosofia a 2n de Batxillerat, l’Educació èticocívica de 4t d’ESO (ja eliminada a la versió 1), i ara també s’elimina l’Educació per a la Ciutadania de 2n d’ESO (que havia passat a la denominació “Educació cívica i constitucional” a la primera versió). Només es manté la obligatorietat per a la Filosofia de 1r de Batxillerat.
I suposo que per callar-nos la boca, es torna a introduir -com en els temps de BUP- una assignatura d’ètica alternativa a la Religió (que no no només no se toca sinó que fins i tot amplia la seva presència), a tots les cursos d’ESO.
Tot això significa que un alumne podria acabar el batxillerat només havent tengut una sola assignatura de Filosofia, si opta per Religió i no opta per la Història de la Filosofia com a optativa a segon de batxillerat. Anam de malament en pitjor!
Si ja s’havien iniciat accions però literalment ens han traït ara caldrà mobilitzacions de més gran abast. Totes les idees convé canalitzar-les a través de la REF (Xarxa Espanyola de Filosofia), dirigint-les a Fernando Rampérez framperez@filos.ucm.es
CAL PASSAR A L’ACCIÓ ARA MÉS QUE MAI!
SIGNA LA PETICIÓ DE RETIRADA DE LA LLEI WERT!
La Filosofia, una escola de la llibertat
La Filosofia, una escola de la llibertat
Article a El País contra la supressió de matèries de l’àmbit de la Filosofia en el nou avantprojecte de reforma educativa “LOMCE”
El comentari de text filosòfic a Batxillerat
Per a treballar el comentari de text, procediment que tanta importància té en l’aprenentatge de la filosofia, aquí teniu una sèrie de documents i referències que a mi m’han ajudat a confeccionar la meva pròpia manera d’encarregar els comentaris a batxillerat. Espero que també us serveixin a vosaltres.
- Teoría i práctica del comentario de textos filosóficos, de Sebastià Trias Mercant
- Normes de la Universitat d’Oxford sobre el comentari de textos filosòfics
- ¿Cómo se comenta un texto filosófico? De la web www.boulesis.com
- Comentario de un texto filosófico. De la web www.dioanoia.com
- ¿Cómo hacer un comentario de texto? Del bloc Arete
- Pasos para realizar un comentario de textos filosófico. De la web xuletas.es (encara que el nom no inspira confiança el document està prou bé, potser és copiat però no ho sé)
- Estructura del comentari de text d’Història de la Filosofia (2n Batxillerat), de Pere Joan Cabot. Inclou un comentari resolt d’un fragment de la Carta VII de Plató
- Pautes per realitzar l’examen de selectivitat de Filosofia, de Pere Joan Cabot
- Instruccions per realitzar un comentari de text filosòfic, de Joan Carles Alzamora
Llibre “De Sòcrates a l’iPod”
Jordi Nomem i Recio ha escrit aquest llibre basat en bona part en el projecte Filosofia 3/18. Tracta dels valors a l’adolescència i és un bon material pel professorat interessat en l’ensenyament de l’ètica i dels valors. El podeu descarregar complet d’aquí:http://www.jordipujol.cat/files/articles/De_Socrates_a_Ipod.pdf
Carta de la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) al Ministre Wert
EXCMO. SR. MINISTRO DE EDUCACIÓN
Publicat al BOE la modificació de Educació per a la ciutadania
BOE de dia 4 d’agost. Què farà la Conselleria d’Educació?
Podeu accedir-hi seguint el següent enllaç: http://www.boe.es/boe/dias/2012/08/04/pdfs/BOE-A-2012-10473.pdf
Roger-Pol Droit: Filosofía y democracia en el mundo
Visualització prèvia del llibre a Google Llibres: http://books.google.es/books?id=jnsWXbC4hKoC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false
Declaració de la Filosofia espanyola
Xarxa espanyola de Filosofia (REF)
DECLARACIÓ DE LA FILOSOFIA ESPANYOLA
Madrid, 5 de maig de 2012
La Conferència de Degans de les Facultats de Filosofia d’Espanya, l’Institut de Filosofia del CCHS-CSIC i diverses associacions filosòfiques espanyoles que representen una gran part del professorat de les universitats i centres d’ensenyament secundari, hem efectuat durant els dies 4 i 5 de maig de 2012, en la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, unes jornades de debat sobre La situació de la filosofía en el sistema educatiu espanyol. Com a conclusions d’aquestes jornades, hem adoptat els següents acords:
1. Considerem que una societat democràtica ha de comptar, entre altres requisits imprescindibles, amb un sistema públic d’educació que cobrisca totes les etapes formatives (infantil, primària, secundària i universitària), que proporcione una formació de qualitat i que siga accessible a totes les persones sense discriminació per raó de sexe, nacionalitat, classe social, etc.
2. Estimem que una societat democràtica ha de comptar també amb un sistema públic de recerca integrat per a les universitats i els centres de recerca especialitzats, dotat de recursos suficients en tots els àmbits científics, tecnològics i humanístics, i basat en el mèrit, la creativitat i la responsabilitat social dels investigadors.
3. Per tot això, rebutgem rotundament les dràstiques retallades pressupostàries que han aplicat el govern central i els autonòmics en els tres últims anys, i que només en 2012 superen el 20% en educació i el 25% en recerca. Així mateix, rebutgem el RD 14/2012, de 20 de abril (BOE de 21 de abril), de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, perquè és un atac frontal contra un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar: el sistema públic espanyol d’educació i investigació.
4. Més concretament, totes aquestes retallades econòmiques i canvis legislatius estan posant en perill la qualitat i fins i tot la continuïtat de la docència i la recerca en Filosofia. Per això, ens veiem obligats a recordar a les administracions públiques que els estudis de Filosofia són un dels eixos fonamentals de la tradició cultural d’Occident, i que actualment les societats democràtiques més avançades solen reservar un lloc específic a aquests estudis en els seus diferents nivells educatius: instituts, universitats i centres de recerca.
5. La Filosofia és una part consubstancial de la civilització europea. A més, la tradició filosòfica europea s’ha estès per tot el món i ha entaulat un diàleg cada vegada més fecund amb altres tradicions filosòfiques i culturals. D’aquesta manera, la Filosofia ha esdevingut un patrimoni viu de tota la humanitat, per mitjà del qual poden comunicar-se tots els pobles de la Terra. Prova d’això és que l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) reconeix a la Filosofia un paper fonamental en la formació cívica i cultural dels ciutadans de tot el món. Per això, el 1995 va fer pública la Declaració de París a favor de la Filosofía i va editar l’ informe Filosofia i democràcia al món, el 2005 va establir el Día Mundial de la Filosofia (que es commemora el tercer dijous del mes de novembre), y el 2007 va editar l’informe La Filosofia, una escola de llibertat.
6. La Filosofia és una “escola de llibertat” perquè educa els infants i els joves en l’exercici autònom i rigorós del pensament, els ensenya a reflexionar sobre el món i sobre si mateixos amb una mirada crítica, i els capacita per a dialogar racionalment amb els seus semblants, reconèixer la pluralitat dels diferents punts de vista i buscar l’entesa mútua en els diversos camps de l’experiència humana, d’acord amb criteris comuns, com ara els de la veritat, la justícia, la bellesa, etc. Per això, davant els conflictes i les incerteses d’una societat cada vegada més complexa i globalitzada, els estudis de Filosofia són un instrument fonamental per a la comprensió del món i la comunicació racional entre tots els éssers humans.
7. La Filosofia es pot practicar en diferents llocs i per diferents mitjans: la docència, la investigació, l’assessorament ètic, la mediació social, la gestió cultural, la creació artística i literària, etc. No obstant això, i en consonància amb les recomanacions de la UNESCO, considerem que els estudis
de Filosofia han de tenir un lloc específic en el sistema públic d’educació i investigació, perquè només d’aquesta manera se’n garanteix la transmissió generacional i la renovació permanent, i perquè tota persona té “dret a la Filosofia”, és a dir, dret a rebre una formació especialitzada que li permeta accedir al patrimoni del pensament filosòfic i adquirir els coneixements necessaris per a l’exercici de la professió filosòfica.
8. La comunitat filosòfica espanyola està experimentant un canvi de cicle històric. Des dels anys de la transició democràtica, es va iniciar una època de creixent expansió, modernització i diversificació dels estudis de Filosofia a tots els nivells educatius. Aquesta època va estar protagonitzada per una brillant generació de professors, investigadors i escriptors que han situat la filosofia espanyola en peu d’igualtat amb les filosofies d’altres països del món. Aquesta internacionalització de la filosofia espanyola és una important contribució al patrimoni comú de la llengua espanyola com a vehicle privilegiat per a situar la nostra cultura en el lloc que li correspon en un món cada vegada més globalitzat. A això, cal afegir el meritori treball realitzat en les altres llengües oficials del nostre Estat. No obstant això, la generació que va fer la transició filosòfica ja s’ha jubilat, i el relleu generacional dels qui hem prosseguit la seua tasca està afectada per processos molt diversos que plantegen a la comunitat filosòfica espanyola nous desafiaments i també algunes dificultats: les successives reformes legislatives, l’anomenat procés de Bolonya, el nou paper de les agències d’avaluació en la carrera docent i investigadora, les dràstiques retallades pressupostàries en educació, universitats i recerca i, finalment, l’amenaça de reducció de centres, titulacions i matèries de Filosofia.
9. En aquest canvi de cicle històric, els assistents a les jornades de Madrid hem decidit unir les nostres forces –fins ara molt disperses– i posar en marxa un procés de vertebració de la comunitat filosòfica espanyola. A partir d’ara, ens constituirem com a Xarxa Espanyola de Filosofia (Red Española de Filosofía, REF), per a facilitar la cooperació entre totes les persones i organitzacions relacionades amb la professió filosòfica, i per a defensar aquesta professió davant les administracions públiques i la ciutadania espanyola. La REF comptarà amb un Consell de Coordinació en el qual tindran representació la Conferència de Degans de Filosofia, l’Institut de Filosofia del CCHS-CSIC i les associacions filosòfiques del professorat universitari i d’ensenyament secundari. Els primers passos encomanats a aquest Consell de Coordinació són els següents:
a) Creació d’una web que servisca de mitjà de comunicació interna, arxiu documental i difusió pública de les activitats de la REF.
b) Constitució de tres comissions de treball, que representaran el professorat universitari i no universitari, i que elaboraran propostes concretes en tres camps diferents: A) El currículum de les matèries filosòfiques de l’ensenyament secundari. B) La renovació dels estudis de grau, màster i doctorat, que haurà d’incloure una major atenció a la didàctica específica de la Filosofia; i C) el perfeccionament dels procediments i criteris de valoració aplicats per les diferents agències d’avaluació estatals i autonòmiques. Aquestes propostes seran debatudes i consensuades en el si de la REF, per a la posterior presentació i negociació amb el Ministeri d’Educació, les comunitats autònomes i les agències avaluadores.
c) Preparació d’un Congrés de Filosofia d’àmbit estatal, obert als professors i investigadors de totes les àrees filosòfiques i de tots els nivells educatius, i obert també als professionals de la filosofia que desenvolupen la seua tasca fora de les institucions acadèmiques.
d) Suport a la difusió de dos importants informes editats per la UNESCO: Filosofia i democràcia al món (1995), i La Filosofia, una escola de llibertat (2007). El treball de l’edició espanyola d’aquests dos informes serà coordinat per la SEPFI.
10. Esperem que la posada en marxa de la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) permeta crear un espai de comunicació entre tots els que estimem i practiquem la Filosofia en aquest Estat. Convidem totes les persones i organitzacions espanyoles relacionades amb la professió filosòfica, perquè participen en les activitats de la REF. I, finalment, ens comprometem a establir vincles de col·laboració amb altres xarxes filosòfiques nacionals i internacionals.
Entitats signants d’aquesta declaració
Conferencia de Decanos de las Facultades de Filosofía de España Instituto de Filosofía del CSIC (IFS, CCHS-CSIC) Asociación Andaluza de Filosofía (AAFi) Asociación de Estudiantes de Filosofía de la Región de Murcia (ASEFI) Asociación Española de Ética y Filosofía Política (AEEFP) Asociación de Filosofía Bajo Palabra (AFBP) Asociación de Filosofía Práctica de Cataluña (afpc) Asociación de Hispanismo Filosófico (AHF) Asociación Profesional de Filosofía (APF) Red Ibérica de Estudios Fichteanos (RIEF) Sociedad Académica de Filosofía (SAF) Sociedad Española de Estudios sobre Friedrich Nietzsche (SEDEN) Sociedad Española de Fenomenología (SEFE) Sociedad Española de Filosofía Analítica (SEFA) Sociedad Española Leibniz para Estudios del Barroco y la Ilustración (SeL) Sociedad Española de Profesores de Filosofía (SEPFI) Sociedad de Filosofía de la Provincia de Alicante (SFPA) Sociedad de Filosofía de la Región de Murcia (SFRM) Sociedad Hispánica de Antropología Filosófica (SHAF) Sociedad de Lógica, Metodología y Filosofía de la Ciencia (SLMFC)
Les organitzacions relacionades amb la professió filosòfica que desitgen subscriure aquesta declaració i vincular-se a la Red Española de Filosofía (REF), poden fer-ho enviant un missatge amb les seues dades de contacte a: conferdecafilo@gmail.com
Traducció al català/valencià de Rafa Gomar.
El bon i el mal ús de les TIC, per Jordi Adell
Col·lecció d’eines educatives per a l’escola 2.0
A Cuaderno Intercultural ens ofereixen moltes eines organitzades per temàtica:
- Generadors online de material educatiu
- Eines d’autor i aplicacions webs gratuïtes
- Blocs per a la classe
- Wikis per a l’aula intercultural
- El vídeo a classe: una eina TIC
- Bancs de recursos gratuïts
Realment hi ha tanta informació que esborrona bastant. Recomano provar-ne només algunes i, sobretot, demanar consell per no perdre’s.
Salman Khan: Fem servir el vídeo per reinventar l’educació
Salman Khan parla de com i per què va crear l’extraordinària Khan Academy, una sèrie curosament estructurada de vídeos educatius que ofereixen cursos complerts de matemàtiques i, ara, també altres assignatures. Ens demostra la força que poden tenir els exercicis interactius, i planteja als mestres l’opció de capgirar el guió tradicional de l’aula: donar als alumnes vídeo-classes per a que les mirin a casa, i fer els “deures” a l’aula amb la presència del mestre per a que els ajudi.
El que més m’ha agradat ha estat la possibilitat de visualitzar el procés d’aprenentatge de l’alumne, cosa que ara mateix és invisible per al mestre. És un botó de mostra del que la tecnologia pot aportar a l’educació, a més de la proposta global de que a les classes es facin les activitats i a casa es rebi la part teòrica del tema.
Nova xarxa social per al professorat de filosofia de les Illes Balears
Aquest nou grup de tots els interessats en la docència de la filosofia a les Illes Balears pretén ésser una via de comunicació per compartir, comunicar, intercanviar tot allò que ens afecta als professionals de la filosofia a les Illes Balears. Us hi podeu unir a: filosofiabalears.ning.com. Cal esperar l’aprovació de la membresia per part de l’administrador per ésser efectiva la unió a la xarxa.
Interessant presentació de Xavier Sunyer en el marc de la formació del professorat
Manuals de les PDI’s (Pissarres Digitals Interactives)
Per aprendre a manejar amb soltura les PDI’s és necessari fer un curset o llegir-se un manual i practicar tot el que es pugui. Us enllaço 3 manuals que us poden servir per això:
- Manual de la PDI Ebeam del curs a distància del CEP de Palma
- Manual de la PDI SmartBoard del curs a distància del CEP de Palma
- La pizarra digital en el aula de classe. De P. Marquès i el Grup DIM
I també us pot ser útil el següent anàlisi en vídeo:
Recomanacions de la UNESCO per a l’educació filosòfica
Descarregar el document: recomanacions-UNESCO
Document descarregat de GrupIref a l’article del mes
Competències del professorat
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
1. Capacitat per comprendre la complexitat dels processos educatius en general i dels processos d’ensenyament-aprenentatge en particular (fins i funcions de l’educació i del sistema educatiu, teories del desenvolupament i de l’aprenentatge, l’entorn cultural i social i l’àmbit institucional i organitzatiu de l’escola, el disseny i desenvolupament del currículum, el rol docent…).
2. Coneixement dels continguts que cal ensenyar, tot comprenent la seva singularitat epistemològica i l’especificitat de la seva didàctica.
3. Sòlida formació científica, cultural i tecnològica.
SABER FER
4. Respecte a les diferències culturals i personals dels alumnes i d’altres membres de la comunitat educativa.
5. Capacitat per analitzar i qüestionar les concepcions de l’educació, sorgides de la recerca, així com les propostes curriculars de l’Administració Educativa.
6. Disseny i desenvolupament de projectes educatius i d’unitats de programació que permetin adaptar el currículum al context sociocultural.
7. Capacitat per promoure l’aprenentatge autònom dels alumnes, segons els objectius i continguts propis del corresponent nivell educatiu, tot desenvolupant estratègies que evitin l’exclusió i la discriminació.
8. Capacitat per organitzar l’ensenyament, en el marc dels paradigmes epistemològics de les àrees, utilitzant de forma integrada els sabers disciplinaris, transversals i multidisciplinaris adequats per al nivell educatiu respectiu.
9. Capacitat per preparar, seleccionar o construir materials didàctics i utilitzar-los en els marcs específics de les distintes disciplines.
10. Capacitat per utilitzar i incorporar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats d’ensenyament-aprenentatge.
11. Capacitat per promoure la qualitat dels contextos (aula i centre) en els quals es desenvolupa el procés educatiu, de manera que es garanteixi el benestar dels alumnes.
12. Capacitat per utilitzar l’avaluació, en la seva funció pròpiament pedagògica i no merament acreditativa, com a element regulador i promotor de la millora de l’ensenyament, de l’aprenentatge i de la seva pròpia formació.
13. Capacitat per realitzar activitats educatives de suport en el marc d’una educació inclusiva.
14. Capacitat per exercir la funció tutorial, orientant alumnes i pares, i coordinant l’acció educativa referida al seu grup d’alumnes.
15. Participar en projectes de recerca relacionats amb l’ensenyament i l’aprenentatge, introduint propostes d’innovació encaminades a la millora de la qualitat educativa.
SABER ESTAR
16. Capacitat de relació i de comunicació, així com d’equilibri emocional en les variades circumstàncies de l’activitat professional.
17. Capacitat per treballar en equip amb els companys com a condició necessària per a la millora de la seva activitat professional, compartint sabers i experiències.
18. Capacitat per dinamitzar amb l’alumnat la construcció participada de regles de convivència democràtica, i afrontar i resoldre de forma col·laborativa situacions problemàtiques i conflictes interpersonals de naturalesa diversa.
19. Capacitat per col·laborar amb els distints sectors de la comunitat educativa i de l’entorn.
SABER SER
20. Tenir una imatge realista de si mateix, actuar conforme a les pròpies conviccions, assumir responsabilitats, prendre decisions i relativitzar les possibles frustracions.
21. Assumir la dimensió ètica del mestre potenciant en l’alumnat una actitud de ciutadania crítica i responsable.
22. Compromís de potenciar el rendiment acadèmic dels alumnes i el seu progrés escolar, en el marc d’una educació integral.
23. Capacitat per assumir la necessitat de desenvolupament professional continu, mitjançant l’autoavaluació de la pròpia pràctica.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS
INSTRUMENTALS
1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.
2. Capacitat d’organització i de planificació.
3. Comunicació oral i escrita en la llengua materna.
4. Coneixement d’una llengua estrangera.
5. Coneixements d’informàtica relatius a l’àmbit d’estudi.
6. Capacitat de gestió de la informació.
7. Resolució de problemes.
8. Presa de decisions.
PERSONALS
9. Treball en equip.
10. Treball en un equip de caràcter interdisciplinari.
11. Treball en un context internacional.
12. Habilitats en les relacions interpersonals.
13. Reconeixement de la diversitat i de la multiculturalitat.
14. Raonament crític.
15. Compromís ètic.
SISTÈMIQUES
16. Aprenentatge autònom.
17. Adaptació a noves situacions.
18. Creativitat.
19. Lideratge.
20. Coneixement d’altres cultures i costums.
21. Iniciativa i esperit emprenedor.
22. Motivació per la qualitat.
23. Sensibilitat cap a temes mediambientals.
Podcast “Las nuevas tecnologías en las aulas” de Radio 5
Interessants 7 minutets de ràdio amb entrevistes a Mark Prensky i Manuel Area sobre les TIC a l’educació
Text sobre “el perill del llibre de text”
“El libro de texto no es un medio más entre los restantes materiales curriculares, ni por su historia, ni tampoco por su naturaleza y características pedagógicas. El libro de texto es un instrumento, a diferencia de otros medios, que no se diseña (y consiguientemente no se utiliza) para que sea útil en situaciones específicas y puntuales de enseñanza, sino que es un recurso con suficiente potencial para ser usado a lo largo de todo un curso escolar completo. El libro de texto, en estos momentos, es el principal material que dispone el profesorado donde se dotan de contenido, y se operativizan en un nivel práctico, las prescripciones de un programa curricular oficial. Especifico; es, de ese modo, un recurso decisivo para traducir el curriculum oficial y mediar entre éste y los profesores. En el texto se encuentra la metodología que posibilita el desarrollo de los objetivos, así como, de forma generalmente muy influyente, la selección y secuencia de los contenidos a enseñar (con sus definiciones, ejemplos, relaciones, etc.); también se propone un banco de actividades sobre los mismos, con lo que conllevan estrategias de enseñanza a seguir por los profesores en la presentación de la información, e incluso (a través de la guía didáctica o del profesor) algunas pruebas de evaluación para aplicárselas a los alumnos.
El libro de texto, por tanto, pudiera ser caracterizado como un material que ofrece el conocimiento sistematizado y adaptado a definidos destinatarios (alumnos de un determinado nivel evolutivo y académico), así como por proponer estructuras de acción instructiva que permitan y potencien la adquisición del conocimiento. Cuando el alumno utiliza el texto lo hace como fuente de conocimiento, y el profesor lo emplea como fuente estructuradora de la enseñanza. Más aún, pudiéramos afirmar, que el libro de texto (tal como están diseñados la mayoría de estos materiales) le ofrece al profesor un plan completo y elaborado para el desarrollo instructivo de un currículum en su aula. El texto, como sugiere Henson (1981), se convierte en “currículum”. Es decir, utilizar el texto como instrumento eje de la enseñanza significa prescindir del currículum oficial y considerar como lo “enseñable” lo impreso en las páginas del texto. De este modo, el libro de texto se configura como la autoridad curricular en la clase dependiendo de él todos los demás componentes de la clase. Así pues, el libro de texto, a diferencia de la mayoría de restantes medios ofrece, propone, condiciona, e incluso impone (cuando es utilizado exclusivamente) un determinado proyecto de desarrollo del currículum, es decir, podríamos caracterizar al texto como un tecnología curricular empaquetada (Kirk, 1990).
El docente que asume y pone en práctica el proyecto curricular del texto, sin cuestionarlo, inevitablemente tiende a ceder sus responsabilidades planificadoras y de decisión instructiva a un elemento ajeno al contexto de su acción profesional. En definitiva, un modelo de enseñanza y práctica docente basado en la dependencia docente de los libros de texto es un síntoma de la descualificación profesional del profesorado y consiguientemente una rémora para cualquier proyecto de cambio e innovación escolar. El problema no estriba en la presencia o ausencia de este medio en las aulas, sino en las consecuencias curriculares que supone un modelo de enseñanza basado en el uso casi exclusivo o predominante del texto escolar: desprofesionalización del profesorado, metodologías tradicionales de enseñanza, homogeneización y estandarización de los procesos de enseñanza y aprendizaje, difícil compatibilidad de este medio con estrategias metodológicas que favorezcan la construcción del conocimiento por los alumnos, dificultades para el estudio del entorno.”
Manuel Area Moreira, Introducción a la tecnología educativa, pàgs 41-42 (ebook disponible)
Text sobre el professor investigador
“La idea que subyace en esta propuesta es la de un profesorado con capacidad para reflexionar sobre la práctica y para adaptarse a las situaciones cambiantes del aula y del contexto social ; la figura de un profesorado intelectual, crítico, capaz de cuestionar, indagar, analizar e interpretar las prácticas y situaciones académicas que el quehacer docente conlleva. Esta idea es la que vamos a desarrollar más adelante: la de un profesorado investigador, reflexivo, crítico e innovador de su practica educativa.
Esta propuesta del profesorado investigador aporta nuevos elementos al proceso educativo. Se brinda al profesorado la posibilidad de identificar problemas o dificultades en su práctica docente, indagarlos, reflexionar sobre los mismos y, sobre la base de la reflexión, proponer acciones de intervención, comprensión y posible mejora de las practicas educativas propias de las instituciones educativas.
El profesorado investigador asume la practica educativa como un espacio que hay que indagar; se cuestiona el ser y hacer como docente; se interroga sobre sus funciones y sobre su figura: se pregunta por su quehacer docente y por los objetivos de la enseñanza; revisa contenidos y métodos, asi como las estrategias que utiliza; regula el trabajo didáctico, evalúa el proceso y los resultados.
Hay diferentes maneras de estar en la enseñanza; la del profesorado investigador es cuestionándola, la del profesor rutinario es dar sus clases siempre de la misma manera, sin cuestionarse lo que dice y hace. El profesorado investigador cuestiona su enseñanza; innova, renueva, pone a prueba sus creencias, problematiza lo que hace con la finalidad de mejorar su práctica profesional. Reflexiona sobre su practica a veces utiliza la ayuda externa, recoge datos, los analiza, plantea hipótesis de acción, redacta informes abiertos a criticas, incorpora las reflexiones de modo sistemático, busca el perfeccionamiento contrastando hipótesis en el plano institucional. Las cuestiones de investigación surgen de la experiencia cotidiana, de las discrepancias entre lo que se pretende y lo que ocurre en clase. El proceso de cuestionamiento es altamente reflexivo, inmediato, y referido al alumnado y a los contextos escolares, de ahí que los resultados inesperados de una evaluación, el bajo nivel alcanzado en una unidad didáctica o la desmotivación del alumnado por aprender sean motivos suficientes que desencadenen su curiosidad y le impulsen a investigar su programa de estudios o a examinar su desempeño en el aula. Si no tiene capacidad de asombro, su preocupación por dar respuesta a los problemas disminuye y el deseo de investigar desaparece.
La complejidad de la práctica educativa hace necesario que el profesorado asuma el papel de investigador; que esté atento a las contingencias del contexto; que se cuestione las situaciones problemáticas de la práctica; que dé respuesta a las necesidades del alumnado y trate de buscar nuevos enfoques. la enseñanza es un proceso donde tienen lugar simultáneamente múltiples elementos en interacción, lo que hace difícil su indagación y conocimiento.
Una consecuencia destacable del papel investigador del profesorado es que este asume mas control sobre su vida profesional y desarrolla su juicio profesional logrando autonomía y emancipación. Dewey señala que un buen profesorado es el que esta dispuesto a cambiar en el sentido que le dicta la reflexión sobre las evidencias que le muestra la practica; las aulas son vistas como laboratorios en los que los docentes, con la visión de mejorar el aprendizaje del alumnado, constantemente someten a prueba las ideas, los métodos y los valores que traen al aula.
Las reflexiones anteriores nos ayudan a redefinir la idea del profesorado como investigador, a asumir la propuesta de Stenhouse (1998) que define al currículo en términos de investigación: un currículo es un intento para comunicar los principios esenciales y los rasgos de la propuesta educativa de tal forma que quede abierta al escrutinio critico y sea posible llevarla a la practica. El currículo es visto como un proyecto de investigación donde el profesorado es y debe ser el investigador principal, que se profesionaliza a medida que investiga su práctica.”
Antonio Latorre, La investigación-acción. Conocer y cambiar la práctica educativa, Editorial Graó, pàgs. 12-13
