Pàgina d'inici > Uncategorized > Text sobre “el perill del llibre de text”

Text sobre “el perill del llibre de text”

“El libro de texto no es un medio más entre los restantes materiales curriculares, ni por su historia, ni tampoco por su naturaleza y características pedagógicas. El libro de texto es un instrumento, a diferencia de otros medios, que no se diseña (y consiguientemente no se utiliza) para que sea útil en situaciones específicas y puntuales de enseñanza, sino que es un recurso con suficiente potencial para ser usado a lo largo de todo un curso escolar completo. El libro de texto, en estos momentos, es el principal material que dispone el profesorado donde se dotan de contenido, y se operativizan en un nivel práctico, las prescripciones de un programa curricular oficial. Especifico; es, de ese modo, un recurso decisivo para traducir el curriculum oficial y mediar entre éste y los profesores. En el texto se encuentra la metodología que posibilita el desarrollo de los objetivos, así como, de forma generalmente muy influyente, la selección y secuencia de los contenidos a enseñar (con sus definiciones, ejemplos, relaciones, etc.); también se propone un banco de actividades sobre los mismos, con lo que conllevan estrategias de enseñanza a seguir por los profesores en la presentación de la información, e incluso (a través de la guía didáctica o del profesor) algunas pruebas de evaluación para aplicárselas a los alumnos.

El libro de texto, por tanto, pudiera ser caracterizado como un material que ofrece el conocimiento sistematizado y adaptado a definidos destinatarios (alumnos de un determinado nivel evolutivo y académico), así como por proponer estructuras de acción instructiva que permitan y potencien la adquisición del conocimiento. Cuando el alumno utiliza el texto lo hace como fuente de conocimiento, y el profesor lo emplea como fuente estructuradora de la enseñanza. Más aún, pudiéramos afirmar, que el libro de texto (tal como están diseñados la mayoría de estos materiales) le ofrece al profesor un plan completo y elaborado para el desarrollo instructivo de un currículum en su aula. El texto, como sugiere Henson (1981), se convierte en “currículum”. Es decir, utilizar el texto como instrumento eje de la enseñanza significa prescindir del currículum oficial y considerar como lo “enseñable” lo impreso en las páginas del texto. De este modo, el libro de texto se configura como la autoridad curricular en la clase dependiendo de él todos los demás componentes de la clase. Así pues, el libro de texto, a diferencia de la mayoría de restantes medios ofrece, propone, condiciona, e incluso impone (cuando es utilizado exclusivamente) un determinado proyecto de desarrollo del currículum, es decir, podríamos caracterizar al texto como un tecnología curricular empaquetada (Kirk, 1990).

El docente que asume y pone en práctica el proyecto curricular del texto, sin cuestionarlo, inevitablemente tiende a ceder sus responsabilidades planificadoras y de decisión instructiva a un elemento ajeno al contexto de su acción profesional. En definitiva, un modelo de enseñanza y práctica docente basado en la dependencia docente de los libros de texto es un síntoma de la descualificación profesional del profesorado y consiguientemente una rémora para cualquier proyecto de cambio e innovación escolar. El problema no estriba en la presencia o ausencia de este medio en las aulas, sino en las consecuencias curriculares que supone un modelo de enseñanza basado en el uso casi exclusivo o predominante del texto escolar: desprofesionalización del profesorado, metodologías tradicionales de enseñanza, homogeneización y estandarización de los procesos de enseñanza y aprendizaje, difícil compatibilidad de este medio con estrategias metodológicas que favorezcan la construcción del conocimiento por los alumnos, dificultades para el estudio del entorno.”

 

Manuel Area Moreira, Introducción a la tecnología educativa, pàgs 41-42 (ebook disponible)

Blog de l’autor: Ordenadores en el aula

Advertisements
  1. Lluís C.
    05/06/2011 a les 1:52 pm

    Moreira hem suggereix varies coses:

    Lo ideal seria que cada professor tingués el seu propi llibre de text i que l’anés actualitzant en funció de la seva pràctica i de la seva investigació personal sobre els temes. Això faria que hi hagués molt més pluralisme contra la homogeneïtzació editorial. Però no només per això sinó també pel fet de que el professor que cedeix al llibre se converteix en mer transmissor de coneixements, lo qual fa que entre ser autodidacte i anar a l’escola no hi hagi diferència qualitativa sinó tan sols quantitativa (l’alumne, per escoltar el rollo del professor se queda a casa seva i llegeix directament el llibre).

    La crítica no és al llibre de text sinó al professor (el llibre és lo que és). Però el professor que podem entreveure que se proposa és el professor investigador…

  2. Magdalena Rosselló
    05/08/2011 a les 5:41 pm

    Està demostrat, a més, que el llibre de text no és un element imprescindible a l’aula. Per la experiència que he viscut a les pràctiques, puc dir que la informació que hi ha a un llibre de text no és necessària per impartir les classes. Avui dia, amb la quantitat d’informació que tenim al nostre abast, no tenim per què guiar-nos pel llibre, ja que podem programar la nostra assignatura només amb el currículum oficial.

    Això ens dóna un marge de llibertat molt més ampli que si fem ús exclusiu del llibre de text. Per altra banda, el fet que no s’empri el llibre no significa que les classes no estiguin dirigides de totes les maneres. L’única diferència és que la ideologia inevitable no vendrà del llibre sinó del professor.

    Concordo amb l’autor quan expressa que el llibre de text emprat com a substitut del currículum no afavoreix gens a la formació del professor investigador

  3. Victòria
    05/09/2011 a les 11:15 am

    Estic totalment d’acord en que no hem de ser essclaus del llibre de text perquè això seria renunciar a ser professors-investigadors i passar a ser professors-rutinaris; sense oblidar que cauriem en l’adoctrinament que suposa el llibre de text(per la ideologia que du inclosa) i en els interessos econòmics de les editorials, element a combatir dins el sistema educatiu segons el meu parer. Que el llibre de text s’agafi com si fos el currículum elimina tota llibertat i autonomia del professor, infravalorant aquest la seva capacitat d’elaborar continguts, ordenar, actualitzar, etc..
    Clar que tot això no vol dir que no es puguin aprofitar els llibres de text que existeixen, molt útils pels que començam a imparir classe, ja que serveixen de guia. El que si trobo necessari és emprar més d’un i més de dos llibres per comparar, complementar, aprofitar el que estroba millor d’un i millor d’un altre. De fet, és el que vaig fer per preparar les classes de 2on de batxillerat. Vaig emprar tres llibres de text actuals, dos llibres de COU, informació d’internet, els meus apunts de quan feia 2on de batxillerat i alguna informació de la carrera. On vaig poder ser un poc original (i lliure) va ser en la mescla, supòs, i en la manera d’explicar els contignuts i fer la comparació amb l’actualitat.

  4. JOANA MARIA ROSSINYOL
    05/09/2011 a les 1:46 pm

    Consider que Manuel Area aporta un plantejament interessant perquè es situa enmig de dues posicions diferents: la que defensa l’ús del llibre del text i la que el critica radicalment. Area combina aquests dues opcions plantejant que, tot i que el llibre de text és un excel•lent recurs, aquest no ha de ser l’únic que empri el professorat.
    Durant el meu període de pràctiques he pogut experimentar com, preparar una unitat didàctica i, sobretot, preparar-la sense llibre de text, comporta un elevat nombre d’hores de dedicació. Així, pens que, el llibre de text és o pot ser una guia o un complement idoni per tal de dur a terme la tasca docent de forma satisfactòria; no obstant, això no significa que s’hagi d’emprar en exclusivitat sense tenir en compte l’enorme quantitat de recursos excel•lents que, avui en dia tenim a la nostra disposició. El llibre de text, sempre que no coarti la llibertat i creativitat del professorat, pot ser un bon recurs.

  5. Núria
    05/09/2011 a les 11:02 pm

    Comparteixo amb vosaltres que el llibre de text (com qualsevol altres recurs didàctic) en sí no és bo o dolent, que depèn de l’ús que se’n faci. És per això que no es tracta de banalitzar el llibre de text. La veritat és que durant les pràctiques una de les coses que més em suposà feina, esforç i temps, fou la selecció i elaboració d’apunts propis, de les unitats didàctiques, donat que els alumnes no disposaven de manual i estudiaven a partir del que es penjava a l’aula virtual. Elaborar i dissenyar tot el material presenta dificultat sobretot a l’hora de descartar i seleccionar entre tantes opcions.

    L’aspecte que veia més negatiu és quan al text afirma que el llibre de text desprofessionalitza, homogeneïtza i estandarditza, a més de que dificulta la combinació amb estratègies metodològiques que afavoreixin la construcció de coneixement. Dic veia perquè com ja es va comentar a classe, el llibre de text també es pot usar per crear, per pensar, aprendre a contrastar, en definitiva ser crítics amb la informació, ideologia o postura que presenta. Per tant, no té perquè limitar la part creativa.

    Així, l’únic inconvenient que hi veig són els interessos econòmics editorial que hi ha al darrera.

  6. Shaila Matilla
    05/10/2011 a les 11:02 am

    Com a eina de consulta és una eina molt útil. Sobretot per professors novells com nosaltres, et dona unes pautes, uns exemples, textos, preguntes… Damunt tot aixó és el professor qui ha de fer feina i emprar aquest recurs i d’altres per conformar les seves unitats i les seves classes. Com heu comentat, no crec que un llibre desprofessionalitzi, i tampoc veig dolent que cerqui una certa homogeneitat. Està clar que ela alumnes demanden i necessiten un recurs on anar i trobar un guió, un resum, etc. Si no volem que sigui el llibre de text a l’ús, haurem de crear nosaltres aquesta base. El fet de no tenir llibre no ha de conduir a l’improvització, sinò a la recerca.

  7. Jaume Clar
    05/10/2011 a les 12:24 pm

    Manuel Area Moreira realiza un análisis sobre la mala utilización del libro de texto. En estos momentos del Master no nos resulta novedoso, porque han sido varias las asignaturas en las que hemos tratado este tema.
    Recordaré a Aristóteles para expresar mi opinión. La virtud del termino medio creo que sería la acertada. Es decir, el libro de texto puede servirnos como guía, pero no debemos cometer el error de convertirlo en libro sagrado. Puede resultar provechoso en ocasiones, pero debemos fomentar otras formas de adquirir conocimientos a nuestros alumnos.

  8. marti serra
    05/15/2011 a les 12:59 pm

    No puc estar més d’acord amb l’anàlisi de Manuel Area Moreira.

    En realitat hi veig una crítica que va més enllà del llibre de text i s’encara a tots els materials didàctics “empaquetats“. Podríem dir que fa una crítica a tot un sistema “Prêt-à-porter” : pagues per uns continguts dissenyats i acabats i els utilitzes talment com et venen, sense adaptar-los ni qüestionar-los. Aquests son el Fast Food de la docència.

    Si ens acostumam a aquests productes correrem el risc de no ser capaços d’elaborar, combinar i qüestionar les eines amb les que treballam. Hem de saber “cuinar” els nostres materials didàctics, agafant un poc d’aquí i d’allà, encara que ens resulti més còmode anar a comprar un Big Mac , vulldir, un llibre de text.

    Ara, amb l’aparició de les TIC el “Prêt-à-porter“ es converteix en “plug and play” (en català: endollar i usar) i sembla que, si no anam vius, ens plantejaran els mateixos problemes.

    Les grans empreses ja estan elaborant els nous materials digitals “empaquetats” dissenyats per a seguir-los tot el curs. Multinacionals de les telecomunicacions i grans corporacions editorials aniran de la mà per oferir-mos suculents recursos didàctics prefabricats, privats i privatius.

    Davant aquest escenari, si volem seguir “cuinant” amb bons ingredients – sense infringir la llei ni pagar quotes de registre- hem d’apostar per les iniciatives que defensen la creació de materials d’ús i distribució lliure. L’objectiu és generar un“substrat” d’informació lliure de qualitat prou voluminós que ens permeti editar, mesclar, dissenyar, millorar i tornar a penjar lliurement tot el que ens vengui de gust. Aixi, entre tots, elaborarem i compartirem els nostres millors materials didàctics i podrem agafar d’aquí i d’allà sense problemes. Aixi és com, entre tots, crearem una societat del coneixement millor, més sana i lliure. 🙂

  9. Climent
    05/18/2011 a les 10:35 am

    Estic d’acord amb la idea que planteja el text però no m’ha agradat la forma de presentar-la ja que dedica dos paràgrafs a parlar sobre el llibre de text quan en realitat el que s’està criticant és l’ús que se’n fa. Coincideixo per tant amb alguns de vosaltres amb el fet que s’ha de posar al centre del debat la passivitat d’aquells professors que s’acomoden en la simple exposició del llibre de text com a coneixement monolític. Aquesta forma d’entregar-se, de sotmetre’s és un exemple força nociu per els alumnes que poden prendre com a exemple aquesta forma de veure el coneixement com a un element ja constituït i sense possibilitat de canvi. Crec amés que cal fer referència a la problemàtica econòmica, política o ideològica que suposa la lluita entre editorials. De veres volem sotmetre l’educació a critèris econòmics? Quants d’aquí han vist els comercials de les editorials convertits en ‘showmans’, en pallassos de circ tot per aconseguir VENDRE? Aquesta problemàtica no pot ser obviada i també cal tenir-la en compte per tant no es tracta de convertir el llibre de text en pedra de toc de totes les crítiques sinó d’anar més enllà i veure quins són els factors que han transformat aquesta eina en un perill potencial.

  10. Cristina Enseñat Forteza-Rey
    05/21/2011 a les 7:46 am

    He d’estar d’acord amb voltros en que la crítica que fa Manuel Area no va dirigida al llibre de text en si mateix, sinó a l’us (o al mal ús) que en pugui fer el professor dins l’aula.
    Consider que el llibre de text és una bona eina tant pel professor com pels propis alumnes, però no la única.
    Ens pot servir com a guia, ja que, si ens hem de guiar pel currículums de les assignatures, aquets són tan amples que no acabariem mai. Però d’altra banda, això ens dona la llibertat d’utilitzar el nostre propi criteri per elaborar les unitats didàctiques, i és aquest el que hem de fer servir, cercar altres recursos, i altres metodologies. Adaptar la nostra pràctica a les necessitatspuntuals de cada grup d’alumnes. En definitiva exercir com a professors i no, com a simples transmisors de coneixements, tal com ja ha dit en Lluís.

  11. Rosa
    05/25/2011 a les 8:58 am

    Està clar que l’enfado de Moreira és amb l’ús del llibre de text. I vaig a repetir el que algun company/a ha dit. La crítica es pot extrapolarar a l’ús de qualsevol altra recurs. Agafar una guia i no qüestionar-la és indigne del professor de filosofia investigador, denota una actitud de despreci cap al propi coneixement, de rebuig cap a la crítica i de destrucció de la pròpia identitat.

  12. Bàrbara
    05/25/2011 a les 6:18 pm

    Assolir totes les perspectives ens encamina a l’objectivitat deia Nietzesche, i és que aquesta hauria de ser la tasca del professorat. Investigar, estudiar i qüestionar els diferents manuals, llibres de tex i recursos possibles per assolir un coneixement méS ferm i crític. Passar del dogma a l’autoconeixement.

  13. Sonia Puertas
    05/27/2011 a les 10:13 am

    En este artículo se hace una crítica del mal uso de los libros de texto por parte de algunos profesores. Mi experiencia en el instituto ha sido comprobar que no son imprescindibles los libros . Todas las asignaturas del departamento de filosofía se impartían con los apuntes elaborados por los profesores. Está claro que habrán utilizado varios recursos, incluidos los libros de texto, para elaborar los apuntes. Pero así debería ser. No limitarse a seguir el índice de un determinado libro.

  14. Aina Gayà
    05/29/2011 a les 6:53 pm

    Estic d’acord amb els companys i companyes respecte a que el llibre de text és un recurs d’utilitat, però que tal i com ens diu Moreira, les classes no s’han de reduir a ell. El professor decideix com usar-lo, per tant (tal i com ens diu l’autor), el problema no és redueix a la presència o absència dels llibres a les aules, sinó a l’ús que en facem d’ells.
    En aquest sentit, és clau per mi, l’actitud del professor/a, que pot ser còmode o activa. En tant que és activa investiga i critíca les fonts per tal d’elaborar un material que resulti competent a les necessitats de l’alumnat, evitant reduir-ho a un sol recurs, sempre fent un exercici d’autocrítica per tal de millorar i anar adptant cada elemenet a la diversitat d’alumnat i per tant també de ritmes i nivells. Crec que si és dóna aquest factor la decisió d’usar o no el llibre de text quedara degudament justicada, en tant que l’ús que es farà d’aquest recurs s’adaptarà correctament a la resta dels elements que condicionen l’ensenyança.

  15. Juanjo
    05/31/2011 a les 8:49 pm

    El llibre de text es presenta com un instrument fonamental que vehicula el curs sencer, mediant entre el currículum i el professorat: ja que ofereix una selecció i seqüenciació determinada de continguts, una variada proposta d’activitats que marquen una línia metodològica, uns objectius, etc. Si be, l’autor critica que un excessiu ús del llibre de text condiciona la funció docent fins al punt que el llibre pren el caràcter de currículum, ja que això implica renunciar a les tasques de planificació i instrucció docent, i per tant de renunciar a la innovació lo qual implica una desqualificació genèrica de la tasca docent. En definitiva, es critica l’ús excessiu i no el mer ús del llibre de text; es critica que aquest sigui lo suficientment important per al professor, tant i més que la seva voluntat d’indagar nous continguts i metodologies i de respondre a les necessitats de l’entorn que involucra el seu ensenyament.

    Estic totalment d’acord amb el que critica aquest autor, i penso que encara hauria de ser més dur. Jo penso que el currículum oficial és una guia genèrica molt útil per desenvolupar la tasca docent, però no per això el professor l’ha de prendre acríticament i fora aportacions personals que en base a una reflexió i consultes es considerin pertinents. I més greu que això encara me pareix seguir el llibre de text. En la meua opinió aquest ha de deixar de ser un material vertebrador i ha de ser considerat un element complementari a les aportacions del professor i la tasca de recerca i estudi dels alumnes, si be sigui un element complementari molt complet en alguns casos.

  16. Lluís Segura
    01/10/2013 a les 8:18 pm

    Be, jo crec que no està de més intentar veure aquesta questió des de diferents perspectives: la de l’alumne, la del professor, però també la de l’escola i la del pare. El llibre és una solució ideal que deixa de ser-ho a mesura que els alumnes es fan mes i mes grans i, suposadament, més i més responsables. Tanmateix, obrir el debat sobre el llibre de text en el moment en que gairebé tothom es planteja substituir tots els llibres per una tauleta no deixa de tenir la seva gràcia. A mí el que sempre m’ha preocupat és veure els nins amb vint quilos de pes a l’esquena. Això en primer lloc. Després, no m’atreviria a opinar abans d’haver analitzat tota la oferta de llibres de text que hi ha al mercat, cosa que no penso fer. Per tant, que cada docent es faci responsable dels seus actes i asumeixi les seves decisions així com trobi.

  17. FRANCESCA ROMERO MUNAR
    01/24/2013 a les 2:49 pm

    Des del meu punt de vista l’autor planteja una qüestió rellevant dins l’educació actual ja que per una part trobem les avantatges de l’ús i la pràctica de les TIC i per l’altra l’essencialitat del llibre de text; un llibre de text és metodològic, amb objectius marcats i dins l’àmbit curricular, prenent com a referent les competències marcades als distints nivells; per altra banda, l’ús de les noves tecnologies, com seria 1:1 (un ordinador per alumne) otorga a l’alumnat un ventall de possibilitats que no tots tenen per igual a casa seva, a més per part del docent s’esdevé com una eina útil i dinàmica, on l’ensenyança es pot plantejar més atractiva i, malgrat la redundància, més útil per el dia a dia de l’alumnat pel que incrementa el seu gru d’interès.
    Ara bé, també cal tenir en compte, com remarca l’autor, que l’ús de les TIC significa una feina d’aprenentatge, preparació i desenvolupament per aplicar-ho a l’aula; així que un ordinador no potser en cap cas la substitució del llibre de text en tant que és necessari empar-ho com una eina diferent.
    Així doncs, penso que la combinació d’ambdues eines és la clau més evinent i pràctica; el llibre de text ens dóna unes pautes, i ens ahorra temps de preparació (per exemple, preparant UD) però ha quedat massa “arcaic” per a l’alumnat així que amb la combinació d’un bon ús de les TIC es fa més atractiu i menys repetitiu, tant per l’alumnat com pel professorat.

  18. Paula Alou
    02/02/2013 a les 9:05 pm

    Totalment d’acord amb què el llibre de text, utilitzat com a referent quasi únic i imprescindible per alumnes i professors és un atemptat contra la que hauria de ser la vertadera tasca docent i l’ampli procés d’educació-aprenentatge.
    El llibre de text es pot usar, un o diversos, això és igual, (encara que millor diversos…)precisament per tenir una guia estructural, sobretot per a professors primerencs o en cas de professors veterans, per a veure, com evolucionen i/o quines novetats es troben en ells, i així, comparar la seva tasca. Però, només com a material de consulta i comparació, en cap cas com a màxim referent del curs.
    El que se’ns ha ensenyat al llarg del màster i el que crec que és més adient, com ja han dit altres companys meus, és que el professor, evidentment tengui en compte el currículum, i a partir d’aquí, sigui creatiu i responsable i elabori i reculli ell mateix, el material que farà servir. En posar en pràctica el seu propi criteri, sel.leccionat material i analitzant si acompleix els objectius didàctics que d’ell n’espera, és precisament quan estarà desenvolupant gran part de la seva tasca com a professor.

  19. Carme Haro
    02/10/2013 a les 11:06 pm

    Totalment d’acord. El perill de l’abús del llibre de text recau en que els professors cedeixen la seva responsabilitat d’agents de l’educació al llibre de text en sí. Aquesta idea, portada a l’extrem, el que en molts casos succeeix, converteix al professor en un simple agent que es dedica a parafrasejar el que diu el text als estudiants, convertint així el procés educatiu en quelcom despersonalitzat, homogeneitzador i, en la meva opinió, inútil. El llibre de text és un bon element que pot ser molt útil en molts casos, però sempre ha d’utilitzar-se com un complement de l’educació que dissenya el professor, no com allò que la regula. El professor es torna mandrós, oblida la seva tasca i responsabilitat, i deixa en mans d’aquest medi l’educació dels seus alumnes. Jo crec que el professor ha de ser el que elabori els seus propis materials didàctics, i si aquests han d’incloure el llibre de text, molt bé, però el disseny que faci el professor del procés educatiu amb els seus alumnes ha de ser quelcom propi, sotmès a una constant crítica i millora, adaptat a les necessitats dels alumnes, al seu desenvolupament cognitiu i intel·lectual, amb l’objectiu de sempre ajudar-los a desenvolupar-se i a desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals. El professor no ha d’oblidar mai que té una gran feina i una gran responsabilitat, i assumir-les, convertint la seva tasca diària en un esforç per guiar, acompanyar i formar a les persones que té al seu carreg donant el millor que pugui de si mateix. I això suposa responsabilitzar-se i fer propi el material que s’utilitza per a que els alumnes aprenguin i treballin. En qualsevol cas, encara que s’utilitzi el llibre, aquest sempre ha d’haver passat el filtre del professor, que haurà d’adaptar els coneixements que en aquest venen a les necessitats especifiques de la seva classe, per tal de donar-lis la millor educació que li sigui possible.

  20. David Díez
    02/11/2013 a les 8:38 pm

    Com ja hem sentit diverses vegades al llarg d’aquest màster, el llibre de text no marca el contingut, el currículum marca el contingut. Només cal no oblidar això. Probablement els primers anys de docència, recent sortits del màster, volem provar coses noves, no utilitzarem el llibre de text o l’utilitzarem en la seva justa mesura perquè és el que s’ha de fer. El perill és oblidar-nos que el currículum el marca la Programació Didàctica i no el llibre de text al llarg dels nostres anys de docència (si és que arribem a treballar mai), el perill és acomodar-nos i dir: “tanmateix, si el que he d’explicar hi és, més o menys, al llibre de text, ¿per què m’ho he de currar?”.
    Hem de tenir present sempre i recordar-nos-ho cada any que passi que serà el departament qui haurà de seleccionar continguts i no l’editorial de torn.

  21. 08/01/2013 a les 10:04 am

    It’s going to be finish of mine day, except before end I am reading this wonderful article to improve my experience.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: