Pàgina d'inici > Uncategorized > Competències del professorat

Competències del professorat

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

1. Capacitat per comprendre la complexitat dels processos educatius en general i dels processos d’ensenyament-aprenentatge en particular (fins i funcions de l’educació i del sistema educatiu, teories del desenvolupament i de l’aprenentatge, l’entorn cultural i social i l’àmbit institucional i organitzatiu de l’escola, el disseny i desenvolupament del currículum, el rol docent…).

2. Coneixement dels continguts que cal ensenyar, tot comprenent la seva singularitat epistemològica i l’especificitat de la seva didàctica.

3. Sòlida formació científica, cultural i tecnològica.

SABER FER

4. Respecte a les diferències culturals i personals dels alumnes i d’altres membres de la comunitat educativa.

5. Capacitat per analitzar i qüestionar les concepcions de l’educació, sorgides de la recerca, així com les propostes curriculars de l’Administració Educativa.

6. Disseny i desenvolupament de projectes educatius i d’unitats de programació que permetin adaptar el currículum al context sociocultural.

7. Capacitat per promoure l’aprenentatge autònom dels alumnes, segons els objectius i continguts propis del corresponent nivell educatiu, tot desenvolupant estratègies que evitin l’exclusió i la discriminació.

8. Capacitat per organitzar l’ensenyament, en el marc dels paradigmes epistemològics de les àrees, utilitzant de forma integrada els sabers disciplinaris, transversals i multidisciplinaris adequats per al nivell educatiu respectiu.

9. Capacitat per preparar, seleccionar o construir materials didàctics i utilitzar-los en els marcs específics de les distintes disciplines.

10. Capacitat per utilitzar i incorporar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats d’ensenyament-aprenentatge.

11. Capacitat per promoure la qualitat dels contextos (aula i centre) en els quals es desenvolupa el procés educatiu, de manera que es garanteixi el benestar dels alumnes.

12. Capacitat per utilitzar l’avaluació, en la seva funció pròpiament pedagògica i no merament acreditativa, com a element regulador i promotor de la millora de l’ensenyament, de l’aprenentatge i de la seva pròpia formació.

13. Capacitat per realitzar activitats educatives de suport en el marc d’una educació inclusiva.

14. Capacitat per exercir la funció tutorial, orientant alumnes i pares, i coordinant l’acció educativa referida al seu grup d’alumnes.

15. Participar en projectes de recerca relacionats amb l’ensenyament i l’aprenentatge, introduint propostes d’innovació encaminades a la millora de la qualitat educativa.

SABER ESTAR

16. Capacitat de relació i de comunicació, així com d’equilibri emocional en les variades circumstàncies de l’activitat professional.

17. Capacitat per treballar en equip amb els companys com a condició necessària per a la millora de la seva activitat professional, compartint sabers i experiències.

18. Capacitat per dinamitzar amb l’alumnat la construcció participada de regles de convivència democràtica, i afrontar i resoldre de forma col·laborativa situacions problemàtiques i conflictes interpersonals de naturalesa diversa.

19. Capacitat per col·laborar amb els distints sectors de la comunitat educativa i de l’entorn.

SABER SER

20. Tenir una imatge realista de si mateix, actuar conforme a les pròpies conviccions, assumir responsabilitats,  prendre decisions i relativitzar les possibles frustracions.

21. Assumir la dimensió ètica del mestre potenciant en l’alumnat una actitud de ciutadania crítica i responsable.

22. Compromís de potenciar el rendiment acadèmic dels alumnes i el seu progrés escolar, en el marc d’una educació integral.

23. Capacitat per assumir la necessitat de desenvolupament professional continu, mitjançant l’autoavaluació de la pròpia pràctica.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

INSTRUMENTALS

1. Capacitat d’anàlisi i de síntesi.

2. Capacitat d’organització i de planificació.

3. Comunicació oral i escrita en la llengua materna.

4. Coneixement d’una llengua estrangera.

5. Coneixements d’informàtica relatius a l’àmbit d’estudi.

6. Capacitat de gestió de la informació.

7. Resolució de problemes.

8. Presa de decisions.

PERSONALS

9. Treball en equip.

10. Treball en un equip de caràcter interdisciplinari.

11. Treball en un context internacional.

12. Habilitats en les relacions interpersonals.

13. Reconeixement de la diversitat i de la multiculturalitat.

14. Raonament crític.

15. Compromís ètic.

SISTÈMIQUES

16. Aprenentatge autònom.

17. Adaptació a noves situacions.

18. Creativitat.

19. Lideratge.

20. Coneixement d’altres cultures i costums.

21. Iniciativa i esperit emprenedor.

22. Motivació per la qualitat.

23. Sensibilitat cap a temes mediambientals.

Extretes del Pla quadriennal (2008-2012) de Formació Permanent de la Conselleria d’Educació i cultura (BOIB 118, de 23 d’agost de 2008)

Advertisements
  1. Cristina Enseñat Forteza-Rey
    05/06/2011 a les 11:19 am

    Després d’haver llegit el text d’Aparicio que ens argumenta que el professorat és el factor més important, més inclús que el propi alumnat, per a la consecució de la qualitat en l’ensenyament, si entenem per qualitat el rendiment acadèmic dels alumnes, cosa que seria discutible, ara llegeixo aquest llistat de les competències bàsiques que ha de tenir un professor i no m’estranya que davant un professor que reuneixi totes aquestes capacitats hi pugui haver cap alumne que es resisteixi.
    Bromes a part, si que és cert que per poder abordar la tasca docent a la realitat de les nostres aules fa falta alguna cosa més que dominar els continguts.
    Moltes d’aquestes competències són les que, al llarg d’aquest màster, suposadament haurem adquirit com a part de la nostra formació inicial, si hem de fer cas al que diu a les guies docents de les diferents assignatures, d’altres les anirem adquirint en la nostra pràctica diària, i d’altres com les sistèmiques es tenen o no es tenen.
    Ah. I què me deis del “treball en un context internacional”?. Jo, si mi duen, hi estic ben disposta.
    El que està clar, és que fer de professor no és fàcil, requereix esforç, dedicació, ganes d’aprendre i haurem d’estar disposats a continuar amb la nostra formació com una part més de l’exercici de la docència.

  2. Magdalena Rosselló
    05/08/2011 a les 3:56 pm

    Yo también, como Cristina, me he acabado de quedar pasmada con esto de la capacidad de “trabajo en un contexto internacional”. Si una persona reúne todas estas competencias, seguramente no dejará que el rendimiento del alumno decaiga porque estará sobradamente preparada para su labor. Sin embargo, creo que no es una tarea fácil conseguir reunir todas estas cualidades. También creo que con esta nueva formación que actualmente debemos realizar los futuros docentes, se hace especial hincapié en el conocimiento de una lengua extranjera, por ejemplo, o en el dominio de la materna con las pruebas orales que debemos superar.

    No creo que sea tarea fácil poder reunir todas estas competencias… Ardua tarea.

  3. Victòria
    05/09/2011 a les 11:56 am

    És veritat que totes aquestes competències reunides en una sola persona seria molt desijable però poc realista. Potser algú les pot tenir, algú perfecte que no crec que pugui existir, i si existeix pobret… Jo m’ho prenc com un ideal al qual aspirar, pel qual mai aturar de ser autocrítics, voler millorar contínuament per tal d’arribar a ser bon professor. Sempre tenguent en compte que cada un és com és i que cada un arribarà el més aprop a aquest ideal segons les seves característiques particulars. Clar que, hi pot haver diferents tipus de bons profesors, amb diferents estils docents, però sí crec que hi ha algunes competències indispensables, que són les realcionades amb la figura del professor-investigador i algunes d’habilitat en les relacions humanes que faciliten molt poder arribar i motivar als alumnes. La qüestió és si totes les competències necessàries es poden aprendre o si n’hi ha que les tens segons el teu tarannà i no hi pots fer res per adquirir-les si no les tens. Segurament la resposta passarà per un punt mig: quasi tot es pot aprendre però hi ha coses que si no formen part de la teva manera de ser i entendre el món costarà molt d’esforç adquirir-les.

  4. JOANA MARIA ROSSINYOL
    05/09/2011 a les 2:05 pm

    Un quan llegeix aquesta llista té ganes de deixar el món de la docència i dedicar-se a alguna altra cosa! (almenys és el que vaig sentir jo quan la vaig llegir per primera vegada). Me sembla una imatge del professorat molt utòpica ja que em sembla impossible que una persona pugui assolir totes aquestes competències. Però estic d’acord amb na Victòria: es pot agafar com un referent, un ideal cap al que dirigir-se. Per altra banda, no estic d’acord amb alguns dels ítems proposats; per exemple: “equilibri emocional en les variades circumstàncies de l’activitat professional”, equilibri emocional? No es suposa que tothom ha de tenir-lo? I, a més, si una persona malauradament està desequilibrada, pitjor està ella, no? Sembla com si això es pogués controlar, com si una persona pogués decidir està o no equilibrat emocionalment en un determinat moment.

    • marti serra
      05/14/2011 a les 6:28 pm

      Hola Joana Maria, te contest. 🙂

      Pot ser que hagin inclòs aquest punt a la llista pensant en el nombre de baixes per depressió en el sector. Pot semblar una broma però no ho és. Segur que tots en coneixem algun cas.

      Jo crec que simplement t’avisen que la professió posarà a prova les teves emocions i caldrà tenir aquest punt més o menys controlat.

      I si, ser “emocionalment equilibrats” (vaja una oximoron) no ho decidim així per les bones… però n’hi ha que s’entrenen i van a classes (teràpia) per aprendre a gestionar les emocions. Recorda com en Punset sempre xerra de l’educació emocional!

  5. Núria
    05/09/2011 a les 10:27 pm

    Com heu apuntat la complexitat i la multifuncionalitat, així com un cert utopisme en la tasca docent és el que impregna el document a comentar. Contextualitzant ens adonam que el sistema educatiu està envoltat d’un moment de desencant on la societat no creu en la tasca docent, i , a l’hora, es considera al professorat com el responsable del fracàs escolar. De la mà de la creixent actitud de dimisionisme, abstencionisme i escepticisme davant les reformes per part del professorat, el que desemboca en una situació caòtica. En aquest sentit, considero que la postura més fàcil és la de desinhibir-se i donar la culpa a l’altre, ja sigui el professorat a la família o la societat; o sigui la societat o la família al professorat. Ara bé, aquesta postura, per una banda produeix frustració, no dignifica, no millora res i sobretot immobilitza. S’ha de reconèixer la complexitat i ser crítics, no deixar-se dur, ha d’haver-hi un equilibri entre teoria, pràctica i reflexió, l’autonomia i el compromís moral amb la comunitat és el punt de partida. I sobretot ser conscients de que un bon professor necessita d’una renovació continua des de l’experiència, un reciclatge i per tant una formació permanent a partir de la pràctica i dels problemes o desajustaments que es produeixin.
    Per resumir la idea: un bon professor és aquell que torna innecessari.
    Entenc que el màster que hem cursat presenta una proposta nova en el sentit de la formació inicial del professorat, tot i les múltiples crítiques per tal de millorar que s’hi poden fer, com a mesura per a la millora del sistema educatiu. Ara bé, és una mesura que sense altres com la formació permanent i sobretot el canvi d’actitud real no té sentit.

  6. Shaila Matilla
    05/10/2011 a les 10:35 am

    Hasta no hace mucho años, a los profesores no se les exigia mas que acudir a clase de forma más o menos puntual, una vez allí podiamos encontrar muy buenos profesores, muy buenos “pega collejas” y muy buenos lectores de diarios.
    Hoy nos exigen ser cuasi perfectos en todos los ámbitos, nos preparan y educan para ejercer la docencia, cosa muy positiva. Y además se presupone una “vigilancia” por el cumplimiento de nuestras tareas y nuestro saber hacer en el aula. Son pasos hacia lo que llaman una educación de calidad, integradora y abierta, aunque está claro que no somos únicamente los profesores los que tenemos que realizar el esfuerzo, la formación continua es esencial para adaptarnos a los cambios y poder afrontar mejor los contratiempos.

  7. Jaume Clar
    05/10/2011 a les 11:53 am

    Quién duda de la necesidad de un cambio en el proceso de enseñanza de nuestros alumnos. Los informes PISA son demoledores en este sentido. Pues bien, todos los focos iluminan a los docentes. Que duda cabe que son uno de los pilares que deben de reformularse. Las competencias que nos comenta el texto sólo estarían al alcance de unos pocos, pero ello no debe de ser excusa para que los profesores trabajen en la adquisición de estos objetivos. Ahora bien, creo que casi todos defenderemos que no es el único pilar que debe de reformularse. No entiendo porque la administración no imita, en la medida de lo posible, a aquellos países donde el proceso de enseñanza de los alumnos son excelentes. No estoy defendiendo que sean implantados de igual forma, porque cada País tiene unas características propias, pero si que podemos aprender de otros modelos de enseñanza.
    Un buen ejemplo queda escenificado en este documento.
    http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3477090

  8. marti serra
    05/14/2011 a les 5:50 pm

    Aquest text trenca totalment la idea de que el millor professor és el que més coneix de la seva matèria. Aquest model s’ha acabat -fins i tot a la universitat- i ara el bon professor ha de “saber estar” i “saber fer” totes aquestes coses.

    Davant d’aquest “nou” model de professor solem trobar dos tipus de discursos:.

    1- Els que consideren que aquests “fers” i “estars” no pertanyen al docent. Diuen que “és una exageració” i protesten de que “ens han carregat el mort”. Així, denuncien com les famílies, per les raons que siguin, no estan assumint la seva responsabilitat com a formadors dels joves i deleguen la feina amb exclusivitat al l’institució educativa.

    2- Els que consideren que son competències que pertanyen al docent. Com a professors hem d’assumir aquesta responsabilitat i ens hem d’encarregar de moltes més coses que d’ensenyar continguts. Per a ells aquest “nou” model de professor és una oportunitat/responsabilitat que tenim per a assumir un paper més destacat en la societat i en la formació dels joves.

    Què en pensau? Ens pertoquen totes aquestes funcions? O ens estan carregant “el mort”?

    PD: perdonau per el maniqueisme, però tots sabem que ajuda a iniciar el debat.

  9. Bàrbara
    05/25/2011 a les 7:40 pm

    És veritat que les competències superen el potencial inicial de molts del alumnes del Màster en Formació del professorat. Però les coses no s’aconssegueixen d’un dia per l’altra, assumir totes aquestes competències el primer dia com a docents és impossible. Les actituds es van forjant amb el mateix fer. No crec que ens carreguin un mort, simplement ens indiquen el camí. El camino está por andar.

  10. Roa
    05/26/2011 a les 9:03 am

    El llistat de competències em fa pensar en tres coses.
    1. Els educadors som una de les peces més importants de la societat en tant que exercim una paper en el desenvolupament d’aquesta.
    2. Això suposa una exigència i un compromís per part dels docents.
    3. Aquesta responsabilitat assumida no té una resposta recíproca per part dels altres membres i col·lectius de la societat en tots els casos.

  11. Rosa
    05/26/2011 a les 9:04 am

    Roa no, Rosa

  12. Aina Gayà
    05/29/2011 a les 7:42 pm

    Em sum als comentaris com els de na Victòria i na Joana M pel que fa a la utòpica possibilitat de que tots els docents compleixin amb tots aquestes capaicitats, si més no, és un llistat que pot servir de referent i de guia respecte a com dur a terme la tasca docent, com un referent comú per tots. És cert, que ser un bon professor ja no es redueix només a tenir una bona formació pel que fa als continguts de la matèria que s’ha d’impartir en cada cas, sinó que és necessari complementar-ho amb una sèrie de factors de caràcter més personal. Així, crec que el text ens deixa clara la postura de responsabilitat i de compromís que hem d’assumir cada un de nosaltres, juntament amb la resta dels professors/es, destacant la necessitat de la formació contínua i la constant autocrítica.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: