Pàgina d'inici > Uncategorized > Ensenyar a filosofar segons Tejedor Campomanes

Ensenyar a filosofar segons Tejedor Campomanes


Extret de Didáctica de la Filosofia, Ediciones SM, Madrid, 1984

Anuncis
  1. Cristina Enseñat Forteza-Rey
    05/04/2011 a les 10:20 am

    El que em suggereix aquest text, és que ensenyant filosofia als nostres alumnes, podem- si els ensenyam a analitzar als continguts, a manejar-los, a qüestionar-los, a anar més enllà, a pensar-, aconseguir despertar el seu interés i la seva curiositat, les ganes d’aprendre i el gust per pensar. És d’aquesta manera que la filosofia es convertirà per a ells en un instrument útil i extrapolable a qualsevol altra assignatura o àmbit de la seva vida.

  2. JOANA MARIA ROSSINYOL
    05/04/2011 a les 12:00 pm

    Compartesc amb l’autor la idea de què la filosofia no ha de ser una memorització d’autors o teories, sinó que ha de ser un procés, un procés de “preguntar i preguntar-se filosofòficament” ja que la filosofia no és quelcom acabat. No obstant, crec que, tal com manifesta Tejedor, tampoc s’han oblidar els continguts ja que són precisament aquests els que han de possibilitar aquesta reflexió. S’ha de deixar clar, i sobretot s’ha de deixar clar als alumnes, que filosofar no significa xerrar per xerrar sense argumentar o sense tenir en compte tot el que s’hagi pogut dir entorn a una determinada qüestió.

  3. Núria
    05/04/2011 a les 12:07 pm

    A més de la utilitat o instrumetalitat que ha comentat na Cristina, l’obertura i la recreativitat són les aportacions de la filosofia, és filosofar, és com diu el text “ensenyar a pensar”. Llavors es presenta el diàleg com a mètode, diàleg amb els filosofs on es presenten les seves respostes a les grans preguntes de la filosofia, que tots, tot i que d’una manera més sencilla, ens feim. Així, les respostes (que són els continguts) són útils però s’han d’actualitzar i s’ha de fer propia (recreativitat). De fet, el que caracteritza a aquestes preguntes és que no són preguntes tancades, ni acabades, i que no sols n’hi ha una (obertura).

    És més, el professor de filosofia ha d’aconseguir acotar les preguntes abstractes a la realitat de l’alumnat, actualitzar. Diguent el mateix amb altres paraules Rorty afirma que “el valor de la filosofia és fer que la conversa continuï”.

    Per acabar, en la mateixa linia, José Antonio Marina proposa la novena competència propia de la filosofia, dins el paradigma competencial,”aprendre a pensar”
    http://aprenderapensar.net/2009/06/03/ideas-para-pensar-filosoficamente/

  4. Magdalena Rosselló
    05/05/2011 a les 12:14 pm

    Estoy totalmente de acuerdo con vosotras. Mi reflexión después de haber leído este texto, fue la siguiente:

    El objetivo principal de un profesor de filosofía no es formar a futuros filósofos, sino mostrar a los alumnos la manera de establecer, de manera racional, principios generales para organizar y orientar el conocimiento de la realidad, así como el sentido del obrar humano. Si bien es cierto que los contenidos son un instrumento fundamental para lograr este objetivo, la reflexión que se hace de ellos es el resultado que debe perseguir un profesor de filosofía. Por tanto, las sesiones de filosofía no deben quedarse como transmisión de conocimientos únicamente, sino como una retroalimentación entre los miembros del aula y una reflexión conjunta.

  5. Lluís C.
    05/06/2011 a les 1:18 pm

    Jo crec que el text adverteix dues coses:

    1. Respecte al professor: no has de donar la matèria de filosofia com qualsevol altre sinó atenent a la seva idiosincràsia pròpia, que és impartint els continguts no com a fins en sí mateixos sinó com a mitjans (instruments) per a un fi superior (la pregunta a la qual volen donar resposta).

    2. Respecte a l’alumne: has de participar activament en l’aprenentatge i recrear les preguntes respecte de les quals les teories són instruments per respondre; tu has de respondre a les preguntes, no aprendre de memòria una resposta (i si al final només saps respondre a la pregunta mitjançant la resposta del filòsof i no una teva personal, ja hem guanyat moltíssim).

  6. Sonia Puertas
    05/08/2011 a les 8:47 pm

    La idea que me ha transmitido este texto, es que los contenidos de la filosofía tienen que convertirse en un instrumento para que los alumnos aprendan a expresarse con argumentación y lógica. Para que el aprendizaje sea significativo debemos relacionarlo con la actualidad. El alumno debe adoptar una postura activa para que estte sea significativo.

  7. Shaila Matilla
    05/09/2011 a les 10:23 am

    La filosofia debe ser la responsable de mostrar nuevos caminos, y de iluminar los senderos que no vemos a primera vista. Cuando el autor apuesta por su instrumentalidad, está apostando por una materia que formúla preguntas universales, preguntas que muchos otros se han hecho antes y a las que los jóvenes también tienen y tendrán enfrentarse. Ésta es la parte de la utilidad, y por lo que he entendido, el texto comenta que si el profesor logra que los alumnos capten este punto instrumental, su motivación hará que el resto del camino sea más sencillo de recorrer.

  8. Victòria
    05/09/2011 a les 11:36 am

    S’ha repetit molt a les diferents assignatures de didàctica en filosfia la famosa sentència de Kant. I crec que si és així és perquè abans de començar a introduïr-nos en la professió docent tots ens hem de demanar: què és el que volem ensenyar? quin és realment l’objectiu de les assignatures que podem impratir?
    El mateix currículum ho diu clarament: ensenyar a pensar, a realitzar una reflexió crítica sobre l’actualitat, amb la intenció que tot això desemboqui en la particiació com a ciutadans amb criteri propi. Les eines per poder fer això són les que nsaltres podem proporcionar als alumnes, i clar que també els hi poden facilitar des d’altres assignatures, però des de les nostres és des d’on es pot fer més fàcilment ja que forma part del que, per llei, hem d’ensenyar. Estic d’acord que tampoc es poden oblidar els continguts conceptuals perquè aquests són els que serveixen de base per ensenyar a filosofar, i perquè els alumnes vegin que els pensaments de filòsofs molt allunyats en el temps encara ens plantejen qüestions i elements d’anàlisi importants per reflexionar sobre l’actualitat. A més crec que pot ser molt motivador pels alumnes aprendre a pensar per ells mateixos perquè a l’edat que estan aquest és un punt que els hi pot interessar molt, ja que estan en ple procés de autocreació.

  9. Jaume Clar
    05/10/2011 a les 11:00 am

    Mucho se ha escrito sobre la necesidad de una enseñanza filosófica. Una vez más volvemos sobre la defensa de la filosofía. Hoy más que nunca parece que se debería defender por sí sola. ¿Por qué? Porque la educación ha cambiado, no se trata sólo de recordar datos, nombres, teorías… Hoy defendemos que debemos convertir a los alumnos en competentes, de hecho debemos trabajar en base a esas competencias. Siendo así, no deberíamos dudar de la necesidad de enseñarles un instrumento que trabaje con exclusividad en ese sentido, es decir, la crítica constructiva, la argumentación dialógica, la formulación de una opinión propia bien construida etc.
    Es importante señalar que las demás áreas de conocimiento son necesarias para contribuir en estas competencias, pero que duda cabe de que en las clases de filosofía se puede enseñar a filosofar, podemos profundizar en lo importante que es el discurso inacabado, buscar el retorno a la pregunta y contribuir así en la construcción personal de los alumnos.

  10. marti serra
    05/14/2011 a les 6:48 pm

    M’ha agradat especialment el que es proposa al final del text: “no basta con estudiar una doctrina hay que recrear-la”. Escenificar, jugar, simular una doctrina és una molt bona forma d’assimilar-la. Aixi, el que aconseguim és fer un ensenyament molt més significatiu, atractiu, original, participatiu i creatiu.

    Enumer dos exemples que crec que il·lustren aquesta forma d’ensenyar i aprendre:

    1- Entrar un dia a classe defensant la summa teològica de Tomàs d’Aquino. Fer una mica el “xou” i verbalitzar el seu pensament talment com si fos el nostre. Segurament els alumnes escoltaran, discutiran, reflexionaran i rebatran les “nostres” argumentacions més del que hauríem aconseguit posant-les en boca del filòsof medieval.

    2- Demanar als alumnes que elaborin un document audiovisual on recreïn/simulin/ expliquin una part del temari. Així son ells mateixos que han d’entendre i assimilar el pensament del moment per poder realitzar l’activitat.

  11. Climent
    05/18/2011 a les 9:46 am

    I això per què serveix? Aquesta és una de les preguntes més recurrents de la meva etapa com a alumne. Una pregunta que en el cas de la filosofia troba la seva resposta en aquesta vessant instrumental que és el filosofar. Em sembla interessant la separació que fa el text ja que planteja una bona forma de mostrar tant la vessant pràctica o instrumental com la vessant teòrica d’un a matèria de la qual moltes vegades es diu que no serveix per res. Em sembla que si som capaços de saber transmetre la importància del filosofar ens serà molt més fàcil aconseguir despertar el gust per la filosofia dels nostres alumnes.

  12. Rosa
    05/24/2011 a les 3:38 pm

    jjjj

  13. Bàrbara
    05/25/2011 a les 5:51 pm

    El text reflexiona sobre la filosofia com a activitat, com a saber pràctic. Sent Tejedor una referència, el que diu és coherent si pensam en les assignatures de primer i segon de Batxillerat. A primer perquè ens veim abocats a explicar les principals qüestions de la filosofia, a explicar què és això de la filosofia, i és molt interessant plantejar el currículum com a grans problemes de l’home; ajuda als alumnes a entendre aquesta dimensió dinàmica i útil de la filosofia a la vegada que ensenya a afrontar els problemes de la vida. I a segon perquè la Història de la Filosofia plantejada com a cronoligia de la resolució de les qüestions plantejades a primer tanca el cicle de manera totalment lògica.
    Està clar que la docència plantejada com ensenyar a filosofar i no com a filosofia de continguts trambé és plausible i necessaria als cursos de secundària.

  14. Aina Gayà
    05/29/2011 a les 7:20 pm

    Com ensenyar filosofia? Em sembla molt encertada la diferenciació que fa l’autor respecte a, ensenyar a filosofar enfront a ensenyar una filosofia “ja feta”. En el segon cas podriem caure en l’error de que s’interpretés la filosofia com quelcom acabat i aliè a la realitat actual, en canvi si ensenyam a filosofar no eliminem la necessitat d’ensenyar les diferents corrents i/o teories filosòfiques, sinó que ho fem aportant una visió de continuitat a la filosofia i a la vegada, uns instruments a l’alumnat per a que puguin aplicar-los no només a la matèria, sinó també al seu quefer diari. Motivant-los així a seguir plantejant-se preguntes, alimentant la curiosetat pel coneixement i contestant tal volta a la qüestió; per què serveix la filosofia?

  15. Juanjo
    05/31/2011 a les 3:20 pm

    En aquest text es comença definint la filosofia com una disciplina peculiar, que no es ciència, ja que no es limita a estudiar i analitzar la realitat amb teories ja fetes, sinó que comporta un continu moviment de reflexió actiu i creatiu, i no una simple recepció passiva.
    Així els vertaders continguts en aquesta disciplina en realitat son instruments o procediments.
    Quan abordem les doctrines dels autors el que hem de fer es repensar-les atenint les motivacions en que es basaren, però a la llum de les problemàtiques del nostre temps, i en aquest diàleg és com és possible filosofar i com és possible que hi hagi encara coses a dir.
    En l’article també es menciona el caràcter íntim, solipsista de la filosofia, en el sentit de que es diàleg amb un mateix, malgrat que no prescindeix dels altres en aquesta reflexió . Així, més que el coneixement dels clàssics, l’important és aprendre a pensar amb ells, i a partir d’aquí recrear les seves teories (com fa Hegel, primer gran historiador de la filosofia i al mateix cop un dels més grans Filòsofs).
    Finalment es fa al•lusió al vocabulari tècnic i específic de la Filosofia, del que es diu que s’ha de tenir més precaució i que és fonamental que els alumnes coneguin i manegin correctament.
    En general m’agrada la perspectiva d’aquest article sobre què implica “estudiar Filosofia”, posant l’èmfasi en la recreació activa de les maneres de pensar llegades pels filòsofs ja morts o altres filòsofs actuals, i no considerant que només implica una recepció passiva i ortodoxa de les seves teories. Crec que la idea principal que apareix en l’article és la única manera de base d’entendre la filosofia si ella ha de seguir proporcionant llum i solucions als problemes que se’ns plantegen: com un moviment mai acabat.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: