Pàgina d'inici > Uncategorized > Presentació sobre les Pissarres digitals interactives

Presentació sobre les Pissarres digitals interactives

Anuncis
Etiquetes: ,
  1. JOANA MARIA ROSSINYOL
    05/19/2011 a les 2:15 pm

    Les possibilitats que ofereix l’ús de les pissarres digitals m’ha deixat fascinada. Consider que és una eina potencialment molt motivadora per a l’alumnat i que, tenint en compte les seves infinites possibilitats, aquesta motivació no té per què esgotar-se com sí que ho poden fer altres recursos digitals. No obstant, tot i la gran quantitat d’opcions per experimentar i dur a la pràctica, pens que, tal com indica el present document, en l’ús de les pissarres digitals és fonamental el paper que hi juga el docent. Així, “la màgia de la pissarra digital la poses tu”. Per tant, sense la formació i posterior treball i esforç del professorat aquest recurs serà inútil o, almenys, no lo infinitament útil que pot arribar a ser. A més, també dependrà de l’ús concret que se’n faci; així, tal com indica el document, no tan sols s’ha d’emprar com a canal per transmetre informació (funció que també fan molts d’altres mitjans) sinó que ha de ser un canal d’interacció i col·laboració.

  2. Rosa
    05/26/2011 a les 9:26 am

    Si el gran ventall és un dels elements a destracar, un altra que també és molt important és la formació del docent. Podríem dir que amb l’ús de les noves tecnologies en general i de les pissarres digitals en particular, els professors/es han de ser autodidàctics, que els cursos que es fan per formació permanent poden ajudar en aquest sentit i que de qualsevol manera es necessita de temps i dedicació.

  3. Bàrbara Vaquer Martínez
    05/26/2011 a les 9:40 am

    Les pissarres digitals són una finestra al món, una obertura. Les possibilitas que ens ofereixen són infinites i per això permet a cada un dels professors/es configurar el seu propi ús. A més són una eïna que estimula l’aprenentatge i la motivació de l’alumnat.

  4. Cristina Enseñat Forteza-Rey
    05/26/2011 a les 2:55 pm

    És marevellós tot el que es pot fer amb la pissarra digital, però altre vegada, es tracta d’una eina més que trobem al nostre abast i la seva efectivitat dependrà del bon ús que noltros en facem. És el mateix que quan parlaven de la utilització del llibre de text, tot depen del professor. Això sí la pissarra digital sembla esser una bona eina per a la motivació dels nostres alumnes, que ens permetrà crear els nostres propis materials interactius per als alumnes, podrem apropar-los els continguts i aconsseguir fer els aprenentatges més significatius per als estudiants.
    També he de coincidir amb les companyes que per fer tot això ens caldrà molta formació.

  5. Magdalena Rosselló
    05/27/2011 a les 9:53 am

    Crec que tots hem fet la mateixa reflexió sobre la formació del professorat quan hem après algunes de les tècniques de la pissarra a classe. Crec que precisament un dels motius pels que pocs docents l’empren és per la seva falta de formació. És un fet que molts dels professors en actiu han rebut una formació que no es correspon amb les possibilitats de les TIC. Per aquesta raó pot arribar a ésser més complicat introduir correctament aquestes eines a les aules, i més si la formació permanent de les TIC no es veu impulsada d’alguna manera.

    En aquest sentit, nosaltres, els futurs professors, hem de intentar impulsar el bon ús d’aquestes eines a l’aula per tal de què la metodologia educativa es correspongui amb la societat de la informació del segle XXI.

  6. Sonia Puertas
    05/27/2011 a les 10:28 am

    La pizarra digital es una herramienta más, que nos demuestra, que es necesaria e imprescindible la formación permanente del profesorado. Da muchas posibilidades de trabajo dentro de la clase y no se debería renunciar a ella por falta de formación o miedo a utilizarla. Este tipo de formación debería ser obligatoria si queremos motivar a los alumnos y tener profesores innovadores.

  7. Núria
    05/28/2011 a les 12:55 am

    Sembla que les pissarres digitals són l’odissea, tot i que totes heu remarcat la implicació necessària de la formació del professorat en aquesta nova eina, l’anàlisi pot anar més enllà. Fet aquest aclariment he optat per presentar una postura crítica, i, recollint el que ja ha apuntat na Joana Maria, si “la màgia” la posa el docent, és més per molt que el professorat estigui format i capacitat, també ha d’estar disposat, l’actitud com a punt clau.

    És més, serà fàcil que el factor novetat s’apagui per part de l’alumnat, quan les pissarres siguin el pa de cada dia. En aquest sentit, la sortida es troba en atorgar el paper creatiu i actiu a l’alumnat, amb pissarra o sense ella.
    Sense entrar en detall, totes les relacions econòmiques i ambientals en l’ús de les pissarres també s’han de tenir present.
    Finalment, em demano si en un context socioeconòmic com l’actual són les pissarres digitals una bona eina? Com a resposta, de primeres, diria que si no es passa de l’ús a l’abús ja està bé, però aprofundint m’atraveixo a dir que no són necessàries. Sense pretensió d’estendre fòbia digital, considero que des de l’educació (des de l’ètica, ciutadania i filosofia) s’ha de potenciar una altres dimensió apuntant al decreixement i la senzillesa.

  8. Victòria
    05/30/2011 a les 11:07 am

    Seguint amb l’anàlisi de na Núria, són totalment contaraproduents les partides de pissarres digitals destinades a centres on se les utilitza de la mateixa manera que la pissarra normal, com a molt per posar qualque cosa d’internet. Ho he vist al meu propi centre de pràctiques.
    Estic d’acord amb el que va dir el professor que només s’haurien de donar pissarres digitals a aquells professors que les demanessin perquè de veritat els hi treurien profit i desenvoluparien totes les potencialitats que ofereixen. També crec, igual que amb els ordinadors pels alumnes, que no és necessari una PDI per aula sinó que seria suficient,el dia que tot el professorat sapigués que fer amb elles, que n’hi hagués només a un parei d’aules i que els grups anassin rotant. Crec que seria suficient perquè no és necessari que cada dia es fassi feina amb PDI ja que si el que hem de potenciar és el paper actiu de l’alumnat, aquest es pot aconseguir de moltes maneres, la creativitat depén de molts factors.

  9. Aina
    05/30/2011 a les 5:19 pm

    El gran ventall d’opcions que ens permet la PDI és extraordinari. Es configura com un element multifactorial que permet moltes i variades opcions. Crec que allò important és fer-ne un bon ús per part del professor/a, així com fer-ne particeps als alumnes, conjugant-ho amb altres elements també prèviament analitzats, intentant evitar que es transformi amb la protagonista. No puc evitar pensar si en un futur les PDI hauran substituit el llibre de text com a recurs per excel·lencia? Si fós així llavors haurem de plantejar-mos de nou un altre tipus d’ensenyança? Per això crec que s’ha de ser prutent i responsable ja com bé sabem no només s’ensenya a través de continguts sinó també i ara més que mai, a través de les eines que usam per transmetre i guiar en la informació.

  10. marti serra
    05/30/2011 a les 5:38 pm

    A mi la pissarra digital em sembla una eina formidable. Tot i sent una tecnologia en desenvolupament ja permet treballar amb un espai interactiu a l’estil de Minority Report. És una eina futurista que li hem de treure tot el suc. Això si, com totes, el seu bon ús educatiu passa per una correcta formació del professorat.

    A les pissarres digitals els hi veig dos filons molt interessants:

    El primer és l’ensenyament amb materials didàctics digitals interactius i gratuïts.

    Per el que sembla l’eina ja està creada i permet reproduir-hi “qualsevol” contingut. Ara només cal que gent d’arreu del món hi dediqui una mica de temps a elaborar materials didàctics que explotin tot el potencial de la pissarra digital, i que els comparteixi sota algun tipus de llicència que permeti el seu ús sense tenir problemes de tipus legal.

    Si aquest tipus d’iniciatives funcionen aviat un simple soport tecnològic ens donarà accés a milers de continguts preparats per a ser usats, editats, qüestionats i repenjats. Si ho miram des d’aquesta perspectiva, comprar una pissarra digital suposarà un estalvi important en llibres de text.

    L’altre veta d’ús que trob interessant d’aquesta eina és enregistrar les classes.

    Consider especialment important desenvolupar i treballar amb les tecnologies que permeten l’ensenyament a distància perquè és una de les fites futures de l’educació en general. És un tipus d’ensenyament clau per el desenvolupament d’iniciatives de divulgació del coneixement lliure i gratuït.

    Els continguts Open Access son articles, cursos, seminaris, assignatures o, fins i tot, carreres i màsters sencers d’accés gratuït que formen part d’un procés de democratització de la formació que es difon principalment amb materials digitals. Els vídeos fets amb les pissarres digitals suposarien un plus molt interessant a aquestes iniciatives.

  11. Juanjo
    05/30/2011 a les 9:10 pm

    La PDI és una eina que permet acostar d’una forma més global i compartida el coneixement construit en la xarxa i/o digitalment. És per tant una eina que aglutina un antic material de les escoles com és la pissarra amb les aplicacions digitals i web que circulen arreu ja en el mon de l’educació malgrat que no tan sovint com voldriem. En aquest sentit és una finestra oberta cap a infinitat de noves possibilitats d’elaboració del material que es presenta. Si be, com s’ens mostra en les diapositives, aquest material no només l’hem d’emprar per presentar continguts. I això perquè el que fariem seria traslladar al context de la pissarra digital això que volem desterrar, com és la classe magistral, i desaprofitam una funció importantíssima, la funció interactiva (que per cert contempla el seu propi nom). Així, des de presentacions power point, fins a la realització de jocs i activitats a la pissarra per part dels alumnes, o la creació de lliçons digitals i interactives per part del professor. Totes aquestes i moltes més son les possibilitats que ens ofereixen les PDI, i que crec que revolucionaran fins i tot la dimensió conceptual. En aquest sentit, en el terminològic, crec que es pot aprofitar molt la pissarra digital en Filosofia: els mapes conceptuals, gràfics per mostrar la relació entre conceptes, etc.

    El que crec que ha de quedar-mos clar a tots es que en cap cas la PDI és un mer subtitut de la pissarra, entès com una eina que realitza les mateixes funcions d’una forma un poc més sofisticada. No, la PDI és una eina revolucionaria en les aules, i ho serà en les seves noves formes de desenvolupament futures. Per això, part dels nostres esforços per preparar la nostra activitat docent ha d’estar destinada a la familiarització amb aquesta eina i a la creació de materials didàcitcs el més interactius possibles per fer ús d’ells a través de la mateixa.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: