Carta de la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) al Ministre Wert

EXCMO. SR. MINISTRO DE EDUCACIÓN

D. José Ignacio Wert
Madrid, a 23 de julio de 2012
Estimado Señor Ministro:
      La Comisión de Secundaria de la recientemente constituida R.E.F. (Red Española de Filosofía), de la que forman parte la conferencia de decanos y una buena parte de las asociaciones de filosofía de España, se dirige a Ud. para transmitirle nuestra inquietud por la situación de la Filosofía en el sistema educativo español, tanto en la E.S.O. como en Bachillerato, y solicitarle una entrevista al respecto.
      En primer lugar, la R.E.F. aplaude la decisión de llevar a cabo cambios en el sistema educativo de Bachillerato y Educación Secundaria Obligatoria. Múltiples indicadores señalan la necesidad de afrontar una transformación sustancial de la educación para afrontar con garantías el futuro de España.
      En vista de los próximos cambios previstos, los profesores de Filosofía no queremos quedarnos atrás, creemos que la formación filosófica debería ser uno de los pilares y una de las señas de identidad de un sistema educativo contemporáneo. Somos conscientes de las deficiencias que se recogen en las evaluaciones y los análisis que se vienen llevando a cabo, y creemos firmemente que desde la filosofía se pueden aportar instrumentos indispensables  para mejorar la calidad del sistema educativo español.
      Según se desprende de los datos que aparecen en las “propuestas para el anteproyecto de ley” presentadas por el Ministerio de Educación, los resultados respecto a las competencias de Lectura, Matemáticas y Ciencias no alcanzan la media de la OCDE. Consideramos que un simple incremento de horas en materias denominadas instrumentales no resolverá estos problemas. Se requiere del ejercicio de la argumentación crítica, la correcta capacidad de expresión oral y escrita, junto con una auténtica comprensión de los problemas que la ciencia y la matemática tratan de afrontar desde sus diversas disciplinas, pero dentro de un marco general que específicamente sólo ofrece la Filosofía.
      Para que esta formación filosófica pueda tener un desarrollo suficiente, la R.E.F. considera que es necesario y urgente asegurar unos mínimos indispensables de implantación en todas y cada una de las comunidades autónomas,  sin los cuales las materias filosóficas pierden su perfil e identidad característicos, como ha sucedido ya en algunas ocasiones. La Filosofía debe conservar su presencia en el nuevo Bachillerato con un ciclo articulado de materias obligatorias  comunes a todos los itinerarios y con una carga horaria al menos igual a la de las demás materias. La organización curricular y los mínimos que consideramos más razonables para este Ciclo de Filosofía en la Educación Secundaria Obligatoria y el Bachillerato serían los siguientes:
1) Las materias filosóficas necesitan consolidar su presencia en el sistema  educativo español a través de un área de conocimiento que reciba el nombre de Área de Filosofíaque desempeñará una doble función que llamaremos “general” y “específica”. La función “General” del Área de Filosofía consistirá en conformar un saber de segundo grado sobre el resto de disciplinas que se impartan en las Enseñanzas Secundarias. Su misión, pues, será la de elaborar reflexivamente vínculos sintéticos entre los distintos saberes, con lo que las disciplinas de carácter instrumental adquirirán encaje en ámbitos diversos y el alumno mejorará sus resultados en estas áreas al aumentar la comprensión significativa (y ya no meramente instrumental) de las mismas. Con ello se logra salir al paso de uno de los problemas más profundos que padece nuestro sistema de enseñanza: conocimientos deslavazados que no aportan una comprensión adecuada de la realidad. Con la función “específica” la Filosofía se vuelve sobre sí misma y ofrece una fundamentación acerca de cómo construye reflexiones de segundo grado respecto del resto de los saberes. Se trata de estudiar específicamente cada rama de la Filosofía (Ontología, Gnoseología, Filosofía de la ciencia, Ética, Estética…) y conectarla con los saberes específicos de la realidad a los que aporta significación.
2) La asignatura obligatoria de Introducción a la filosofía que proponemos en el actual 4º de la E.S.O. vendría a satisfacer la función “general” del Área de Filosofía. Los contenidos de Ética serían un bloque importante de esta asignatura. Con este cambio curricular conseguiríamos continuidad y conexión entre las competencias de Lectura, Ciencias y Matemáticas, así como entre las tres materias obligatorias de Filosofía que consideramos necesaria. Esta materia exige una dotación horaria de 3 horas para una correcta consecución de los objetivos generales propuestos para este curso de iniciación.
3) La asignatura de Filosofía en el actual 1º de Bachillerato cumpliría con los requerimientos de la función “específica” del Área de Filosofía y se abordaría desde un punto de vista sistemático, en el que se traten temas relacionados con el ser humano, la ciencia, la argumentación lógica, la ética y la filosofía política. Para ello es fundamental la supresión de la asignatura de Ciencias para el mundo contemporáneo, y que tanto los contenidos de Historia de la Ciencia como los de Ciencia Tecnología y Sociedad se impartan dentro de las asignaturas de Filosofía. El profesorado de Filosofía sí ha sido formado en asignaturas como Lógica, Filosofía de la Ciencia e Historia de la Ciencia. Suponer que la Filosofía no tiene que ver con la Ciencia, o que incluso es lo opuesto a ella, es un simple prejuicio. Esta asignatura debería tener una dotación de 3 horas semanales en todo el territorio español y no de 2 horas como es el caso de algunas comunidades autónomas con lengua propia,  lo que impide desarrollar los contenidos curriculares y alcanzar los objetivos programados.
4) Una asignatura de Historia de la Filosofía en el último curso del Bachillerato que debería tener una dotación horaria como el resto de las materias troncales.
5) Presencia de la filosofía en las pruebas objetivas externas en todos los niveles educativos.
6) Reivindicar que los departamentos de filosofía puedan ofertar asignaturas optativas en la ESO (Aprender a razonar en 3º de la ESO) y en el bachillerato (Psicología;Antropología; Filosofía de la ciencia; Filosofía del derecho; Ciencia, tecnología y sociedad; Estética y Filosofía del arte).
7) Desde la REF se insta a reflexionar sobre la actual situación de la materia de  Religión, que obliga a mantener horas de atención educativa alternativas sin ningún valor curricular. Dada su peculiar condición, la REF propone que, si el nuevo proyecto no suprime la materia del horario lectivo ordinario, se requiere de la implementación efectiva de Historia y Cultura de las Religiones como alternativa real (y no solo nominal como hasta ahora) a la opción confesional, y asignada preferentemente al departamento de Filosofía.
      Las herramientas de las que dota la filosofía a los alumnos, tales como el descubrimiento del yo y de los otros, el análisis y la evaluación de nuestros discursos argumentativos, la capacidad de identificar falacias y malos argumentos, son una parte necesaria y fundamental de la formación académica y personal de los alumnos. Si nos deshacemos de la filosofía despreciamos el cúmulo de sabiduría y experiencia de los mejores pensadores de los últimos dos mil quinientos años, y eso es algo que no nos podemos permitir. Nos jugamos mucho: la calidad de un sistema educativo como pilar fundamental sobre el que se asiente nuestra democracia.
      Por estas razones, y convencidos de que usted comparte nuestra preocupación por que el estudio de la Filosofía pueda disponer de unas condiciones adecuadas para contribuir a la mejora integral del sistema educativo español, solicitamos una entrevista para poderle exponer y discutir con mayor detenimiento el análisis y las vías de solución que apuntamos en esta carta.
      Atentamente,
Firmado:
Antonio Campillo (coordinador de la comisión permanente de la REF y presidente de la junta de decanos de Filosofía)
José Luis Fuertes Herreros (miembro de la Comisión de Secundaria de la REF)
Eduardo Martín Gutiérrez (miembro de la Comisión de Secundaria de la REF)
Ramon Moix Camps (miembro de la Comisión de Secundaria de la REF)
José Fernando Rampérez Alcolea (miembro de la Comisión de Secundaria de la REF)
Esperanza Rodríguez Guillén (miembro de la Comisión de Secundaria de la REF)
Rosa María Rodríguez Ladreda (miembro de la Comisión de Secundaria de la REF)
Manuel Sanlés Olivares (miembro de la Comisión de Secundaria de la REF)
Dirección de contacto: Fernando Rampérez
Universidad Complutense de Madrid – Facultad de Filosofía – Decanato
Ciudad universitaria, S/N
28040 Madrid
913945585

 

Etiquetes:

Publicat al BOE la modificació de Educació per a la ciutadania

BOE de dia 4 d’agost. Què farà la Conselleria d’Educació?

Podeu accedir-hi seguint el següent enllaç: http://www.boe.es/boe/dias/2012/08/04/pdfs/BOE-A-2012-10473.pdf

Roger-Pol Droit: Filosofía y democracia en el mundo

UNESCO: Filosofia, una escola de la llibertat (ebook complet)

Declaració de la Filosofia espanyola

Xarxa espanyola de Filosofia (REF)

DECLARACIÓ DE LA FILOSOFIA ESPANYOLA
Madrid, 5 de maig de 2012

La Conferència de Degans de les Facultats de Filosofia d’Espanya, l’Institut de Filosofia del CCHS-CSIC i diverses associacions filosòfiques espanyoles que representen una gran part del professorat de les universitats i centres d’ensenyament secundari, hem efectuat durant els dies 4 i 5 de maig de 2012, en la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, unes jornades de debat sobre La situació de la filosofía en el sistema educatiu espanyol. Com a conclusions d’aquestes jornades, hem adoptat els següents acords:

1. Considerem que una societat democràtica ha de comptar, entre altres requisits imprescindibles, amb un sistema públic d’educació que cobrisca totes les etapes formatives (infantil, primària, secundària i universitària), que proporcione una formació de qualitat i que siga accessible a totes les persones sense discriminació per raó de sexe, nacionalitat, classe social, etc.

2. Estimem que una societat democràtica ha de comptar també amb un sistema públic de recerca integrat per a les universitats i els centres de recerca especialitzats, dotat de recursos suficients en tots els àmbits científics, tecnològics i humanístics, i basat en el mèrit, la creativitat i la responsabilitat social dels investigadors.

3. Per tot això, rebutgem rotundament les dràstiques retallades pressupostàries que han aplicat el govern central i els autonòmics en els tres últims anys, i que només en 2012 superen el 20% en educació i el 25% en recerca. Així mateix, rebutgem el RD 14/2012, de 20 de abril (BOE de 21 de abril), de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, perquè és un atac frontal contra un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar: el sistema públic espanyol d’educació i investigació.

4. Més concretament, totes aquestes retallades econòmiques i canvis legislatius estan posant en perill la qualitat i fins i tot la continuïtat de la docència i la recerca en Filosofia. Per això, ens veiem obligats a recordar a les administracions públiques que els estudis de Filosofia són un dels eixos fonamentals de la tradició cultural d’Occident, i que actualment les societats democràtiques més avançades solen reservar un lloc específic a aquests estudis en els seus diferents nivells educatius: instituts, universitats i centres de recerca.

5. La Filosofia és una part consubstancial de la civilització europea. A més, la tradició filosòfica europea s’ha estès per tot el món i ha entaulat un diàleg cada vegada més fecund amb altres tradicions filosòfiques i culturals. D’aquesta manera, la Filosofia ha esdevingut un patrimoni viu de tota la humanitat, per mitjà del qual poden comunicar-se tots els pobles de la Terra. Prova d’això és que l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) reconeix a la Filosofia un paper fonamental en la formació cívica i cultural dels ciutadans de tot el món. Per això, el 1995 va fer pública la Declaració de París a favor de la Filosofía i va editar l’ informe Filosofia i democràcia al món, el 2005 va establir el Día Mundial de la Filosofia (que es commemora el tercer dijous del mes de novembre), y el 2007 va editar l’informe La Filosofia, una escola de llibertat.

6. La Filosofia és una “escola de llibertat” perquè educa els infants i els joves en l’exercici autònom i rigorós del pensament, els ensenya a reflexionar sobre el món i sobre si mateixos amb una mirada crítica, i els capacita per a dialogar racionalment amb els seus semblants, reconèixer la pluralitat dels diferents punts de vista i buscar l’entesa mútua en els diversos camps de l’experiència humana, d’acord amb criteris comuns, com ara els de la veritat, la justícia, la bellesa, etc. Per això, davant els conflictes i les incerteses d’una societat cada vegada més complexa i globalitzada, els estudis de Filosofia són un instrument fonamental per a la comprensió del món i la comunicació racional entre tots els éssers humans.

7. La Filosofia es pot practicar en diferents llocs i per diferents mitjans: la docència, la investigació, l’assessorament ètic, la mediació social, la gestió cultural, la creació artística i literària, etc. No obstant això, i en consonància amb les recomanacions de la UNESCO, considerem que els estudis
de Filosofia han de tenir un lloc específic en el sistema públic d’educació i investigació, perquè només d’aquesta manera se’n garanteix la transmissió generacional i la renovació permanent, i perquè tota persona té “dret a la Filosofia”, és a dir, dret a rebre una formació especialitzada que li permeta accedir al patrimoni del pensament filosòfic i adquirir els coneixements necessaris per a l’exercici de la professió filosòfica.

8. La comunitat filosòfica espanyola està experimentant un canvi de cicle històric. Des dels anys de la transició democràtica, es va iniciar una època de creixent expansió, modernització i diversificació dels estudis de Filosofia a tots els nivells educatius. Aquesta època va estar protagonitzada per una brillant generació de professors, investigadors i escriptors que han situat la filosofia espanyola en peu d’igualtat amb les filosofies d’altres països del món. Aquesta internacionalització de la filosofia espanyola és una important contribució al patrimoni comú de la llengua espanyola com a vehicle privilegiat per a situar la nostra cultura en el lloc que li correspon en un món cada vegada més globalitzat. A això, cal afegir el meritori treball realitzat en les altres llengües oficials del nostre Estat. No obstant això, la generació que va fer la transició filosòfica ja s’ha jubilat, i el relleu generacional dels qui hem prosseguit la seua tasca està afectada per processos molt diversos que plantegen a la comunitat filosòfica espanyola nous desafiaments i també algunes dificultats: les successives reformes legislatives, l’anomenat procés de Bolonya, el nou paper de les agències d’avaluació en la carrera docent i investigadora, les dràstiques retallades pressupostàries en educació, universitats i recerca i, finalment, l’amenaça de reducció de centres, titulacions i matèries de Filosofia.

9. En aquest canvi de cicle històric, els assistents a les jornades de Madrid hem decidit unir les nostres forces –fins ara molt disperses– i posar en marxa un procés de vertebració de la comunitat filosòfica espanyola. A partir d’ara, ens constituirem com a Xarxa Espanyola de Filosofia (Red Española de Filosofía, REF), per a facilitar la cooperació entre totes les persones i organitzacions relacionades amb la professió filosòfica, i per a defensar aquesta professió davant les administracions públiques i la ciutadania espanyola. La REF comptarà amb un Consell de Coordinació en el qual tindran representació la Conferència de Degans de Filosofia, l’Institut de Filosofia del CCHS-CSIC i les associacions filosòfiques del professorat universitari i d’ensenyament secundari. Els primers passos encomanats a aquest Consell de Coordinació són els següents:

a) Creació d’una web que servisca de mitjà de comunicació interna, arxiu documental i difusió pública de les activitats de la REF.

b) Constitució de tres comissions de treball, que representaran el professorat universitari i no universitari, i que elaboraran propostes concretes en tres camps diferents: A) El currículum de les matèries filosòfiques de l’ensenyament secundari. B) La renovació dels estudis de grau, màster i doctorat, que haurà d’incloure una major atenció a la didàctica específica de la Filosofia; i C) el perfeccionament dels procediments i criteris de valoració aplicats per les diferents agències d’avaluació estatals i autonòmiques. Aquestes propostes seran debatudes i consensuades en el si de la REF, per a la posterior presentació i negociació amb el Ministeri d’Educació, les comunitats autònomes i les agències avaluadores.

c) Preparació d’un Congrés de Filosofia d’àmbit estatal, obert als professors i investigadors de totes les àrees filosòfiques i de tots els nivells educatius, i obert també als professionals de la filosofia que desenvolupen la seua tasca fora de les institucions acadèmiques.

d) Suport a la difusió de dos importants informes editats per la UNESCO: Filosofia i democràcia al món (1995), i La Filosofia, una escola de llibertat (2007). El treball de l’edició espanyola d’aquests dos informes serà coordinat per la SEPFI.

10. Esperem que la posada en marxa de la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) permeta crear un espai de comunicació entre tots els que estimem i practiquem la Filosofia en aquest Estat. Convidem totes les persones i organitzacions espanyoles relacionades amb la professió filosòfica, perquè participen en les activitats de la REF. I, finalment, ens comprometem a establir vincles de col·laboració amb altres xarxes filosòfiques nacionals i internacionals.

Entitats signants d’aquesta declaració
Conferencia de Decanos de las Facultades de Filosofía de España Instituto de Filosofía del CSIC (IFS, CCHS-CSIC) Asociación Andaluza de Filosofía (AAFi) Asociación de Estudiantes de Filosofía de la Región de Murcia (ASEFI) Asociación Española de Ética y Filosofía Política (AEEFP) Asociación de Filosofía Bajo Palabra (AFBP) Asociación de Filosofía Práctica de Cataluña (afpc) Asociación de Hispanismo Filosófico (AHF) Asociación Profesional de Filosofía (APF) Red Ibérica de Estudios Fichteanos (RIEF) Sociedad Académica de Filosofía (SAF) Sociedad Española de Estudios sobre Friedrich Nietzsche (SEDEN) Sociedad Española de Fenomenología (SEFE) Sociedad Española de Filosofía Analítica (SEFA) Sociedad Española Leibniz para Estudios del Barroco y la Ilustración (SeL) Sociedad Española de Profesores de Filosofía (SEPFI) Sociedad de Filosofía de la Provincia de Alicante (SFPA) Sociedad de Filosofía de la Región de Murcia (SFRM) Sociedad Hispánica de Antropología Filosófica (SHAF) Sociedad de Lógica, Metodología y Filosofía de la Ciencia (SLMFC)

Les organitzacions relacionades amb la professió filosòfica que desitgen subscriure aquesta declaració i vincular-se a la Red Española de Filosofía (REF), poden fer-ho enviant un missatge amb les seues dades de contacte a: conferdecafilo@gmail.com

Traducció al català/valencià de Rafa Gomar.

El bon i el mal ús de les TIC, per Jordi Adell

Etiquetes:

Escola 2.0 per Dolors Reig

Etiquetes: